Wow

He de confessar que poques vegades he trobat tantes dificultats a l’hora d’encarar una crítica com en aquest cas. D’una banda, per la dificultat d’analitzar una obra que utilitza la intel·ligència artificial com a punt de partida per fer un repàs de les fites més destacades del progrés de la humanitat i dels seus protagonistes, i de l’altra, per valorar els resultats d’aquesta experiència tan singular que, en bona part, ha fet una màquina.

Abans de res, però, cal emmarcar la publicació d’aquest llibre en la trajectòria d’una editorial que, en pocs anys, ha esdevingut emblemàtica en l’àmbit de l’edició de llibres de coneixements per a infants. Només elles, les editores de Zahorí, podien acceptar el repte que suposa incorporar una eina tan innovadora, i controvertida, a l’edició infantil. Un experiment que, des del meu punt de vista, no acaba de funcionar. Certament s’hi entreveu la feinada per part de l’equip d’AI Caramba per confegir aquestes 55 imatges i els 55 textos que les acompanyen i, també, la dificultat de la tria dels fets a tractar, d’intentar defugir una visió massa occidentalista i d’incorporar una certa quota de gènere, imprescindible en els llibres d’avui. I tot plegat per obtenir un resultat que no convenç.

I és que si ens en mirem les imatges, per exemple, hi trobem tots els problemes que encara genera la intel·ligència artificial: la indefinició en les extremitats de les persones, com passa, per exemple, en les mans dels joves del maig del 68 a la pàgina 54; la generació d’imatges errònies, com en el cas de la invenció de l’escriptura, representada per un copista sumeri que grava uns signes damunt d’una immensa tauleta que no corresponen ni al lloc ni a l’època, o com la partida d’escacs de la pàgina 24 en què totes les fitxes del tauler són negres, i només se n’hi compten 15 en total. També hi trobem imatges confuses, com en l’artefacte inversemblant que intenta representar la premsa de Gutenberg al costat d’un llibre imprès, un nyap a mig camí entre un rotlle i un còdex, i encara, imatges fora de context, com el retrat de Beethoven amb una corbata de llacet, com si fos un director d’orquestra actual, quan disposem de diversos retrats seus que el caracteritzen amb un mocador lligat al coll. Imatges que, a més, semblen sense ànima, per bé que hagin estat retocades per una mà humana. Pel que fa als textos, però, el resultat és més acurat: estan ben construïts, incorporen les dades essencials, descriuen els fets i els seus protagonistes i identifiquen la incidència que van tenir en l’evolució global de la humanitat.

Potser, d’aquí a uns anys, tots els llibres seran així? Esperem que no, i que les mirades dels autors i dels il·lustradors, personals i diverses, segueixin aportant tot el que ara aporten al coneixement!