Marieta i el mort

La rondallística d’aquí i d’arreu abasta narracions de temàtica ben diversa, sense excloure el relat destinat a fer por de la bona als seus receptors. D’aquest fet sembla ser-ne ben conscient el Museu Valencià d’Etnologia, l’ETNO, que edita una col·lecció singular titulada «Espanta la por!», a la qual pertany aquest títol que ara ressenyem.

Es tracta de l’adaptació d’una rondalla molt estesa arreu dels Països Catalans que narra la terrorífica venjança d’un mort a qui una xiqueta li ha pispat un os perquè ha fet tard a la carnisseria i no ha comprat el que li havia demanat la mare per tal de fer un bon brou ben substanciós. Aquesta rondalla, que la tradició oral aconsella dirigir a un sol oient a l’hora d’anar a dormir, va escandint els moments més àlgids del relat en un crescendo cada cop més angoixós que, si el narrador té traça, acabarà en una apoteosi final de pessigolles. Qui l’ha escoltada no pot oblidar, per anys que passin, aquell suspens —digne de Hitchcock— que es va repetint en veu cada cop més greu: «Marieta, ja soc al primer esglaó…».

Doncs bé, l’adaptació d’aquest relat ha anat a càrrec de Carles Cano, que és un dels millors narradors de rondalles de tot el país. Aquí demostra una traça excepcional en la barreja de fets quotidians (anar a comprar, jugar amb les amigues, dialogar amb la mare…) i els fenòmens més extraordinaris (la resurrecció del mort), i una picardia inimitable a proporcionar respostes d’allò més plausibles als potser possibles interrogants del lector (l’esquelet pot obrir la porta perquè en vida era manyà!). Tot està servit amb un lèxic tan ric, els diàlegs flueixen amb tanta naturalitat i vivor, i la intriga té un tan planer ritme ascendent que, francament, no es podia trobar en tot el País Valencià un millor autor que ell, ni més destre en l’art de fer «pessigolles» de les bones a la nostra parla de cada dia.

No queda enrere la tasca d’il·lustració d’Aitana Carrasco, que, amb els seus collages fotogràfics degudament retocats amb tècniques pictòriques, atorga una molt més que escaient ambientació a aquest conte popular. Carrasco també és l’autora de l’acuradíssima maqueta del llibre i demostra saber molt bé quin és el material i l’objectiu de la publicació, des de les guardes fins als jocs tipogràfics, passant per la tria i la gradació del binomi de colors negre i roig. I tot plegat, per acabar-ho d’arrodonir, acaba amb una proposta de joc al capdavall del llibre, a tall d’apèndix: s’hi explica com jugar a les tabes, un joc d’ossos mil·lenari, pel cap baix! 

De llibres de rondalles captivadors com aquest en voldríem un cada setmana, ep, si pot ser!