Noi noia

Editar a la portuguesa és sinònim de llibres ben pensats. Takatuka bé que ho sap, per això fa temps que tradueix al català diferents títols de la LIJ d’aquest país. Noi noia, de Joana Estrela, amb traducció de Pere Comellas, ha estat una de les darreres incorporacions al seu catàleg, una proposta valenta que introdueix qui llegeix en temes com ara la identitat sexual i la diversitat de gènere.

L’aparent complexitat d’aquesta qüestió es resol aquí amb la innocència gràfica amb què es presenta, això és, mostrar una seqüència d’il·lustracions de colors brillants que tendeixen cap a una simplificació de les formes perquè els més petits, en la mesura del possible, desxifrin el missatge amb facilitat i trobin la resposta a tot el seguit de preguntes i dubtes que el text llença. Amb tot, cal recordar que de contestacions i actituds n’hi ha moltes, o almenys dues: l’establerta i la que inspira la imatge.

Cabells llargs o curts? Faldilles o pantalons? Blau o rosa? Ell o ella? A partir d’aquestes convencions, entre d’altres, l’àlbum defensa, sempre des d’una posició tan tolerant com divertida, el respecte cap a la diferència amb un punt de partida clar: la identitat no es limita a dues paraules, i menys encara a la tria entre les dues que formen aquest títol. És per això que, tot traçant un itinerari divers que comença ja a les guardes, amb diferents camins de colors serpentejants, Joana Estrela tracta d’empènyer cadascú a escollir la seva pròpia aventura o, millor, a viure la vida com vulgui.

L’objectiu, però, no sempre és tan senzill com es pretén; per això de vegades la intenció no és tan evident. Tanmateix, cal aplaudir iniciatives com aquesta a la recerca de nous temes i replantejaments estètics que troben a poc a poc el seu lloc i el seu públic en els llibres per a infants.