Tigre

Jayadeva acaba d’heretar el tron del seu pare, un regne de l’Índia medieval. Però hi renuncia i se’n va a viure a la selva. Fa un viatge personal cap al seu interior. Per fer-lo, ha de prescindir de tot allò que ha viscut. Passen deu anys i se’ns apareix desposseït de tot. El crit d’una noia que està amenaçada per un tigre el traurà de la solitud i el forçarà a refer el seu viatge, aquesta vegada cap a l’exterior. La història s’emmarca en una atmosfera d’espiritualitat i misticisme en què es barregen creences, llegendes i tradicions índies.
La lectura no és fàcil, el marc és llunyà i ple de conceptes difícils per a un jove occidental. Sovint hi apareixen notes per fer aclariments en aquest sentit. Però la dificultat per fer-nos nostre el personatge no rau tant en la llunyania cultural com en la distància que hi ha entre el lector i el personatge.
És un narrador extern qui ens explica la història, i ens l’explica bé, ens mostra el personatge, ens diu què fa i pensa, però trobem a faltar la veu del personatge per sentir-lo més proper. Perquè en el fons, aquesta distància cultural és relativa, Jayadeva és un jove que s’ha d’enfrontar a la vida adulta.