DIR EL MONSTRE

Un primer vers. / Trobeu-lo sol / enmig dels arbres. / Mireu-lo bé. / No tingueu por.

Seria fàcil que, pel simple fet de dir-l’hi algú que no tingués por, li passés. Però perdre la por és una mica més difícil. Per fer-ho cal poder mirar dins nostre, mirar els nostres monstres de cara, anomenar-los, conèixer-los i poder dir el monstre, trencar el silenci i poder ser més lliures amb la força de la paraula.

Dir el monstre és un magnífic poemari de Sònia Moya. Els seus versos dialoguen amb les il·lustracions de Joan Turu, plenes de color i de força, i conformen un llibre ben resolt.

Al recull, el lector hi trobarà diferents categories de monstres separats per capítols: monstres famosos, invisibles, fake, cactus, rellotge i lletraferits. El darrer capítol es reserva per als monstres col·legues, aquells que ens poden fer d’aliats.

Alguns dels poemes parlen de ser un nen, d’ells, de narrar el dolor, la mort, la vulnerabilitat, de la por d’equivocar-se o del fet de prometre. Els temes són tractats amb delicadesa, amb cura i amb un llenguatge precís. Els versos volen ser dits, escampar-se, volen ser veu i fiblada:

Un dia, / el dolor es va fer tan gros, / que ni el plat, / ni el llum, / ni el sostre / el pogueren sostenir. / I els teus ulls / i els meus / van encendre la paraula.

alhora que volen ser refugi i llibertat:

P’ro què hi ha / de les flors / que tenyeixen / el passeig, / i que fan / del meu volt / una estona / més alegre?

De la cura en l’edició volia destacar les notes biogràfiques de l’autora i de l’il·lustrador, que estan en sintonia amb el llibre; el magnífic epíleg d’Eduard Sanahuja i Yll, i la proposta d’escriptura de Montse Maestre Casadesús.

Cal donar l’enhorabona a l’Editorial Trípode per aquest primer llibre dins la branca «Mimosa Jove», pensada per a adolescents i joves però apta per a tothom, i sobretot —agafo de nou uns versos de l’autora— «per arriscar-se a la ferida del poema».

Poesia