17 pèrdues irreparables

Després de l’èxit de Modernet de Merda. El manual (2014), on l’autor reprenia en paper la mirada humorística sobre els hipsters i l’obsessió de seguir modes i tendències que l’havien fet famós a Twitter, ara el mateix personatge publica 17 pèrdues irreparables, un recull de relats que satiritzen els mitjans de comunicació, la política, la institució del matrimoni, les creences…, però, sobretot, ridiculitzen actituds i pensaments estereotipats, com allò de dir que el jovent no té educació, la preocupació per tot allò caduc –portada fins a l’extrem en «Seny»–, la sobrevaloració de la feina de periodista o el victimisme conseqüència d’una vida plena de desgràcies –versemblants i desbaratades. La pretensió d’alterar tota convenció afecta també i sobretot el llenguatge –en «Diversitat», el Parlament aprova una moció que reconeix el dret de la gent a viure amb uns «adjectius dignes»– i la tradició literària: «Innocència» és una versió actualitzada de la Caputxeta amb un final dramàtic que xoca amb el to distés del conte i en «Libertad» (així, en castellà), ressonen ecos del Quixot quan un pare embogit lluita contra el gegant de la imposició del català a les escoles.

L’exageració fins a l’absurd, la repetició insistent d’un fet –de vegades, excessiva, perquè avorreix–, finals que busquen impactar el lector –i que, de tant en tant, grinyolen– i jocs de llenguatge de tota mena, com que el narrador detinga l’argument per comentar amb un suposat destinatari detalls de la mateixa història, són alguns dels recursos d’aquest llibre d’intenció iconoclasta però de resultats modestos. Hi ha imaginació i bones idees –«Velles» n’és una de les millors–, però, al nostre parer, sobra una mena de molesta cantarella alliçonadora i, sobretot, sobren pàgines.