Em dic Vito.

Nova col·lecció que uneix dues tendències de l’edició actual: llibres sobre hàbits i conductes, i textos en dues tipografies (pal i lligada) per a lectors novells.
Comotto, de qui coneixem diversos registres, opta per un grafisme esquemàtic i amb un traç negre molt gruixut (volgudament irregular) dibuixa Vito, un nen de cap gros i quadrat amb prou identitat per protagonitzar una sèrie.
Aquest primer llibre se centra en les reflexions de Vito sobre la manera que té la família d’anomenar-lo: rei, nano, trasto, mocós…
A cada doble pàgina, text i imatge presenten una sola idea a partir d’unes frases curtes i repetitives que no han de suposar cap dificultat al lector. Només en un cas hi ha certa confusió: quan es parla de l’Àlex però en canvi hi apareix un ànec de goma.
Què aporta de nou la col·lecció? Potser que parla de la quotidianitat, però en una franja una mica més alta del que és habitual: en comptes de bolquers i xumets, tenim migdiades i polls.