Karaganda

Es tracta d’un bell àlbum-poema de format apaïsat sobre l’arribada de l’hivern primer i la primavera després a un poble de nom sonor (Karaganda). Les dues estacions són personificades en un noi i una noia respectivament. El text, que juga constantment amb l’eufonia de les paraules, les anàfores, la prosa poètica, les rimes i fins i tot l’aspecte gràfic de les lletres i la maquetació de les frases, ens recorda el conegut poema de Miquel Martí i Pol titulat «Primavera». El text és juganer, senzill i evocatiu, bo per ser fruït en veu alta com un poema.
I les il·lustracions —que s’hi adiuen perfectament i conceben cada doble pàgina com un tot— són magnífiques; esblanqueïdes en parlar de l’hivern, acolorides en tractar de la primavera, exploten amb alè poètic aquest contrast cromàtic de les dues estacions. Els plans són agosarats i el resultat final molt atractiu i acurat.
Tant de bo l’edició d’àlbums al nostre país ens sorprengués sovint amb petites joies com aquesta!