Columna de fum

A Jordi Fenosa Tatay (Barcelona, 1965) potser el coneixíem més en el seu vessant d’il·lustrador, però arran de la publicació de Bilomba a la vista! (Animallibres) va començar a agafar el gust també per escriure. Ara el tenim de nou entre les nostres mans amb aquest Columna de fum, un relat sobre la preservació del medi ambient ambientat en les relacions d’amistat mal amagada que mantenen en Ximo i la Mar, dos joves treballadors a l’estiu a l’ADF (Agrupació de Defensa Forestal) de Molins (l’Estartit i el massís del Montgrí?).

En Jordi Fenosa tira de la seva experiència —fa d’ADF als estius— per oferir-nos un relat amb bon ritme i personatges força creïbles en el qual, per als novells, ens enfonsarem en la dura tasca dels que a l’estiu vigilen que els nostres boscos no acabin convertits en cendra. Els personatges secundaris, a voltes més interessants i polièdrics que els principals —especialment el Tolstoi—, ajuden a fer que la novel·la tingui força i que, a la fi, el lector se senti atret pel misteri que amaguen uns focs provocats a tocar de la costa. Tràfic de persones, paratges amagats i una sorpresa final ens conviden a conèixer, sense un excés de didactisme, la feina d’aquests treballadors temporals que es juguen la vida per mantenir el país.

Sí, però, que es nota un cert aire novell en la construcció de l’obra, especialment en la prestesa per voler tancar tots els fils argumentals oferint un devessall de fets i sorpreses que ho fan poc creïble. I és que després de set anys d’haver començat una novel·la —segons comenta ell mateix al blog— ja es deuen tenir ganes de tancar la carpeta. Una història fàcil, per a lectors joves i amb voluntat de descobrir un ofici poc relatat.