La Verònica vol un amic

L’infatigable Pep Molist, que acaba d’optar al 14è Premi de Literatura Infantil Atrapallibres amb Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa, publica aquest conte amb un ensenyament moral que té a veure amb una problemàtica molt actual.

La Verònica, com insisteix el narrador, té de tot. Tot allò que desitja li és concedit pels pares o altres membres de la família. El que no té és cap amic, i aquest inconvenient també acaba sent resolt pels progenitors: un robot farà el fet. El problema és que la nena desconeix els subtils mecanismes de l’amistat i els desinteressats llaços afectius que poden unir dos amics, de manera que segueix enfocant la nova relació en termes de possessió. De fet, li escauria allò de «tot cobejat, tot perdut», perquè la seva actitud cap al nou company desencadena uns canvis en el seu entorn que l’aboquen, cada cop més, a estar sola.

La intenció de Molist és posar en evidència el valor educatiu de la paraula «no», la deficient gestió de la frustració, i aquesta premissa queda exposada de forma diàfana. L’autor sap transmetre les mancances emocionals de la petita així com la seva incapacitat per connectar, no només amb els altres infants, sinó amb ella mateixa i els seus sentiments. L’origen d’aquest comportament, però, és la sobreprotecció parental, i per explicitar-ho Molist opta per portar a l’extrem la situació, fent possible que els progenitors proporcionin a la nena, fins i tot, un amic. Això sí: robòtic.

Les il·lustracions arrodoneixen el significat del text, amb escenes que reforcen la sensació d’aïllament de la Verònica en relació amb els seus companys –vegeu la portada del llibre–. Caussa treballa amb senzillesa però amb solvència els plans i també l’expressivitat dels personatges, en especial la de la protagonista i les seves alteracions d’estat d’ànim.