Maleït Patufet

Maite Carranza deu estar en vena, perquè darrerament no para de publicar i de manera prou interessant. En aquest cas ens ofereix una petita i senzilla novel·leta que cal situar dins l’estela de la narrativa infantil de pirates, uns personatges que són molt atractius per als joves lectors per tot allò que tenen de dolenteria, cobdícia, brutalitat, manca de maneres, deslleialtat, etc.

Segueix aquest arquetip un dels protagonistes principals de l’obra, el capità Barba-roja, que quedarà astorat quan a bord hi pujarà el seu fill Lluc, tot empolainat i primmirat, disposat a passar les vacances al vaixell, i que és el principal protagonista del relat. Entre tots dos s’establirà una relació d’estira-i-arronsa, aprenent l’un de l’altre, que presidirà l’afecte que, descaradament o d’amagatotis, senten tots dos.

Un cop més, l’estructura, el ritme narratiu, l’abundor de diàlegs, que fan d’aquesta obra més un guió que una novel·la, i la frescor del llenguatge (superactualitzat i, a vegades, vorejant la grolleria) deixen transparentar la sòlida experiència narrativa d’una autora que sap amb qui se les heu.

Les il·lustracions a tot color de Lozano també beuen d’aquella tradició icònica que forneix amb paisatges tropicals, illes desertes, lloros, cofres, velers, barrets d’ala ampla i pegats als ulls les pàgines d’aquest volum per tal que el lector no perdi la pista als usuals arquetips que l’han originat.

Res de nou, però tampoc res de tronat, en una obra que resulta tan amena i divertida com lleugera i fàcil d’oblidar, després d’arribar al final feliç i entendridor que tot lector o lectora incipient desitja.