El darrer crit

En Joan i l’Amin, tot i ser ben diferents, són molt bons amics. Arran d’un treball de socials, l’Amin, que és l’estudiós (i també el més veterà), proposa una excursió en bicicleta. Conèixer l’entorn físic els ajudarà a entendre un passat en què els dos nois haurien estat enemics per raons religioses.

L’acció alterna el present i el passat en què els pirates berberiscos assaltaven la costa empordanesa. L’autor administra amb excel·lent criteri la tensió narrativa entre totes dues trames, i ho fa mitjançant la recreació versemblant d’un fet històric que constitueix la base d’una llegenda local.

El resultat és més que satisfactori, i la prova és que l’autor se’n surt a angoixar el lector! Per posar-li algun però, el pensament políticament correcte i un cert retoricisme li resten un pèl de frescor i de credibilitat al conjunt. Vegeu, per exemple, a la pàgina 91 des de «No és pas que s’hagués sentit…» fins a «… per al seu estat de benestar».