Paula i la Lluna

La Paula té bogeria per la Lluna: li agrada mirar-la, i s’hi embadaleix. Li agradaria molt enviar-hi les seves joguines, però més que res, li agradaria moltíssim anar-hi ella, així que prepara el viatge tan curosament com ingènuament: escriu a la NASA, infla globus per tenir oxigen quan arribi al satèl·lit, es fa un vestit d’astronauta… L’autor deixa un final obert, insinuant que en un futur els somnis de la Paula potser faran realitat…

Cal parar atenció a les il·lustracions: uns dibuixos a pastel molt difuminats, utilitzant perspectives i colors agosarats, i escampant al llarg de les pàgines uns petits éssers (animals?, objectes?) que donen un toc surrealista i oníric a un relat que, altrament, seria una mica massa simple. Aquests personatges ens fan pensar en alguns il·lustradors com ara l’argentí Decur, malauradament poc conegut a casa nostra.