La Guineu i en Conill

Davant de l’explosió que està tenint el còmic a les nostres contrades, el segell de còmic i àlbum per a infants de Norma Editorial, Astronave, amplia el seu catàleg. Algun dia caldria parlar d’aquest fenomen i dels factors que l’estan fent possible. El còmic aporta una lectura de text i imatge en seqüència d’una riquesa infinita en un món on caldria tenir coneixements de narrativa visual al mateix nivell dels que es tenen per a la paraula escrita. I anem una mica tard.

La Guineu i en Conill (Fox&Rabbit en l’original) és una nova sèrie de còmics guionitzats per l’estatunidenca Beth Ferry, que ja ha publicat algun àlbum il·lustrat, i es nota per com construeix les històries. Que dos personatges es recolzin l’un a l’altre per fer créixer les trames i la psique d’aquests és una constant en la literatura i altres arts narratives. Ràpidament, per la idiosincràsia dels protagonistes, ens venen al cap personatges i situacions dolces com les de Tigre i Os de Janosch o fins i tot l’humor fi, adaptat aquí als més petits, de Calvin i Hobbes, per exemple.

La Guineu i en Conill són amics. En Conill és més cap quadrat i la Guineu més dubitatiu i somiatruites, però mai porten aquests aspectes al límit. El cert és que sempre estan disposats a ajudar-se i sobretot a experimentar, imaginar i córrer aventures, cadascuna més entranyable que l’anterior. I és que una dolçor de tardor contínua plana sobre els episodis, que se succeeixen i que estan interconnectats. Tot i haver-hi diferents capítols, els successos no es podrien entendre els uns sense els altres, inclòs quan llegim el segon volum.

Però, a més, el ric món emocional d’aquests còmics es complementa amb personatges secundaris convidats a millorar i fer més tridimensionals les trames, com ara la tortuga, el pardal, el mussol, etc.

Gergely Dudás s’encarrega de l’apartat gràfic, recorrent a la tècnica digital que reutilitza elements i que empra colors plans sense ombres i que genera, sovint, un efecte adhesiu dels personatges sobre el fons. El fet és que el seu estil està en total consonància amb el públic potencial al qual va adreçat.

No es podria entendre l’obra de l’il·lustrador sense revisar els seus anteriors treballs de llibres de buscar i trobar, on, per cert, ja trobem formada la imatge dels protagonistes, tal com passa a la sèrie «Busca i troba amb l’Osset Guim».

Cal fer menció de la traductora, Anna Puente, a qui segur que se li va presentar més d’un repte a l’hora de traduir i mantenir l’esperit d’algunes paraules i expressions.

Per a tots els públics. Realment guanyareu una bona estona de felicitat.