Les Popilletres van al museu; Les Popilletres van d’excursió

Gemma Brie, Mattia Cerato i Barcanova ens fan arribar aquesta nova col·lecció protagonitzada per en Nel, la Nela i unes criatures ben especials: les Popilletres. Aquests éssers són lletres humanitzades que apareixen màgicament de l’interior d’un llibre. Els dos bessons i les seves curioses companyes van plegats d’excursió, a un museu o a fer esport. Davant les preguntes dels germans per saber com s’ha de fer cada activitat, les lletres s’uneixen per crear respostes, tendint a absurdes, que provoquen situacions estrambòtiques i una mica catastròfiques.

El joc de pregunta-resposta i la capacitat de l’escriptora per crear situacions i reaccions pròpies de la infància són, segurament, els elements més interessants de l’obra. No obstant, el text no acaba de funcionar. És rimat, però el significat de les frases, la seva estructura i, fins i tot, la mateixa història se sotmeten a la rima. Això provoca que l’escrit sigui, en ocasions, estrany. També genera escenes forçades i un pèl aleatòries. El recurs a l’escatologia com a eina humorística tampoc acaba d’estar ben lligat. Les il·lustracions vives, expressives i alegres, encaixen amb el to de les històries; tanmateix, no tenen una incidència gaire gran sobre l’experiència lectora.

Finalment, es tracta d’una proposta que posa èmfasi en el fet de ser un recurs per aprendre a llegir. Al final del llibre s’hi poden trobar activitats per reforçar aquesta idea, i també una explicació de caire més teòric per a persones mediadores. Hi ha decisions que funcionen en aquest sentit, com la de pintar de groc les Popilletres que són vocals i de blau les que són consonants, o bé la de destacar certes frases per tal que puguin ser llegides pels infants. Tot i així, hi ha altres activitats que seria debatible que realment compleixin l’objectiu suposadament perseguit.

Per tant, malgrat que pot ser un producte juganer per a certs infants, és una col·lecció fluixa en conjunt.