Miscel·lània

El 2 d’abril: punt de trobada

El dia 2 d’abril de 2004, el Consell Català del Llibre per Infants
i Joves va convidar a esmorzar una vintena d’entitats que es dediquen,
des d’una vessant o altra, a la literatura infantil i juvenil. Aquesta
trobada va tenir lloc a la Biblioteca Ignasi Iglesias-Can Fabra, i, entre mos
i mos o glop i glop, vam anar parlant del que feia cadascú i de quines
mancances detectàvem en el panorama del llibre i la lectura infantil
i juvenil en català, a fi de poder treballar més coordinadament
entre nosaltres.
No es tracta de fer tots el mateix; cada entitat té els objectius i
mitjans propis. Justament per això, des del dia a dia de cadascú, és
possible veure allò que realment s’abasta —i on veritablement
s’ha avançat molt en els darrers deu anys— i allò que
encara sembla llunyà i inassequible, si no s’enfoca de manera
coordinada.
Un mes després, i gràcies a la bona disposició dels congregats,
ja es perfilen algunes de les mancances més greus que s’observen
al nostre país. Entre elles destaquen:
Pel
que fa a l’àmbit familiar:
– Hi ha una mancança greu de canals que no siguin exclusivament escolars
i que permetin als pares i familiars assolir la informació de tot el que
s’està fent en aquest país a favor de la lectura.
– Les iniciatives encaminades a la formació literària de pares
i familiars potser podrien generalitzar-se més.
– Moltes iniciatives encaminades a la narració i creació de contes
podrien generalitzar-se més.
Pel
que fa a l’àmbit escolar:
– La falta cada cop més greu d’una bona formació literària
entre el col·lectiu dels mestres.
– Aquesta manca de formació se supleix sovint posant al seu abast ressenyes
i seleccions bibliogràfiques que, de cap manera, poden substituir la feina
de llegir, sota l’excusa de «no hi ha temps».
– Una mancança greu de formació en la lectura de la imatge.
Pel
que fa a l’àmbit de la biblioteca pública:
– Les seves activitats tenen un radi d’acció molt reduït
i sovint es caracteritzen per uns esquemes molt repetitius.
– Hi ha una manca de coordinació entre els diferents clubs de lectura
i convindria disposar d’un llistat públic perquè els lectors
s’hi puguin apuntar voluntàriament i, potser, propiciar una certa
especialització.
– Cal coordinar els clubs de lectura amb les llibreries, escoles, hospitals,
etc., i propiciar-hi possibles intercanvis.
– Cal millorar la difusió de les diferents seleccions bibliogràfiques
per tal que esdevinguin més útils i pertinents.
– La valoració de les activitats de dinamització de la lectura
que es duen a terme en diferents centres és gairebé sempre quantitativa.
Pel
que fa a l’àmbit sociocultural en general:
– Es constata la feblesa —sobretot de tipus econòmic i de personal— d’aquelles
entitats que podrien tenir més pes per coordinar i dur a bon port els
objectius del nostre àmbit.
– Es detecta la falta d’intermediació, la dificultat extraordinària
per aconseguir que el públic conegui tot el que s’està fent
des dels diferents col·lectius del nostre àmbit.
– Cal un bon programa de difusió de la lectura i els llibres en las cadenes
públiques de TV.
– Comptar amb un espai habitual i suficient en la premsa escrita diària.
– Propiciar el coneixement i/o reconeixement públic dels nostres autors,
il·lustradors i del patrimoni literari en general.
– Hi ha una mancança greu de formació pel que fa a la valoració de
la il·lustració.
– Tenir molta cura de la presència del llibre infantil i juvenil en català perquè es
detecta que s’està donant prioritat als llibres publicats en castellà,
per damunt dels que ho són en català, encara que es tracti del
mateix títol.
– Llevat d’algunes excepcions remarcables, la producció editorial
de llibre infantil i juvenil no guarda relació amb l’espai on s’exposa
dins les llibreries, que sembla insuficient i poc orientatiu per permetre la
tria i elecció que han de dur a terme els usuaris.
Pel
que fa a la investigació i
recerca:
– Manquen dades fiables, de tot ordre i camp, i això dificulta extraordinàriament
les recerques en aquest àmbit.
– Calen mitjans de difusió dels resultats d’aquestes recerques.
– No hi ha canals d’accés a moltes dades que, tot i ser-hi, resten
només a l’abast dels sectors que les originen.
– Es necessiten eines, estudis i instruments per a una valoració qualitativa
tant pel que fa a la producció literària com pel que
fa a les activitats que aquesta genera.
 
I qui més en sàpiga, que més hi digui… Tant de
bo que quan el 2 d’abril de l’any vinent ens tornem a trobar, es
pugui, entre tots, haver posat fil a l’agulla per pal·liar aquestes
mancances. Fins aleshores, doncs!

Descàrrega en pdf