Miscel·lània

Els mil números de la revista Cavall Fort.

Que la revista Cavall Fort
arribi al número 1.000 em produeix una extraordinària
satisfacció. En primer lloc, perquè és tot un èxit
que una revista catalana assoleixi un número tan elevat. En segon lloc,
perquè moltes persones relacionades amb la literatura infantil i que
estimo hi són involucrades (en Joaquim Carbó, la Mercè Canela,
l’Albert Jané i molts d’altres…). I, en tercer lloc, perquè va
ser a Cavall Fort on, induït per l’Albert Jané, em vaig iniciar
en el gènere infantil-juvenil. N’estic molt content i espero que
arribi als 10.000.
Pep Albanell
Escriptor
 
Per
a mi, que Cavall Fort arribi al número 1.000, és
gairebé un aniversari personal, perquè havia de participar en
els primers números, després no ho vaig fer perquè en
Tremoleda va trobar que estava una mica verda, com segur que estava!, i va
ser al cap d’un any que, havent publicat el meu primer llibre a La Galera,
vaig començar a col·laborar-hi fins al dia d’avui.
Estic molt agraïda als tres directors que ha tingut Cavall Fort, n’he
après moltes coses, així com dels companys.
Crec que és una revista que ha cuidat la seva qualitat formal i de
contingut, i que ara deixa viure els antic dibuixants i acull els joves.
Per molts anys!
Pilarín Bayés
Ninotaire
 
Cavall
Fort és important per a mi, perquè sempre ha estat
present en la meva vida; els meus avis ja el compraven quan la meva
mare i els meus
oncles eren petits.
Quan vaig a estiuejar a casa d’ells, al Berguedà, em fa molta
gràcia llegir exemplars antics i veure’n l’evolució.
Penso que ha sabut modernitzar-se sense perdre el seu esperit i que s’hi
troben articles molt interessants. Per a mi és molt entranyable.
També tinc una anècdota: a la meva mare _que hi està subscrita_,
en una promoció, li va tocar un viatge a Kenya! Però la meva
germana i jo érem molt petites i el va cedir als meus avis.
Mireia Beas Moix
Estudiant (17 anys)
 
L’arribada de Cavall Fort al seu número 1.000 representa la consolidació d’una
manera d’entendre el món i d’interpretar la llengua, amb
respecte i confiança.
Per a les biblioteques infantils ha estat, i és, una eina imprescindible
de consulta en català.
Concepció Carreras
i Fontserè
Bibliotecària
 
Que
Cavall Fort celebri un aniversari tan assenyalat representa per a mi una
agradabilíssima evocació d’infantesa.
Recordo que, fa una pila d’anys, el meu oncle, l’escriptor
Joaquim Casas Busquets, va fer-nos una de les seves habituals
visites
familiars. D’una
cartera de pell
que sempre portava, va treure una revista i la va posar davant
dels ulls de tots els de casa meva. Era el primer número de Cavall Fort. A casa,
el pare i la mare ens compraven el TBO, el Pulgarcito i, fins i tot, les «ensucrades» Azucena,
totes elles, és clar, en castellà. Però… oh sorpresa!,
aquella revista que portava l’oncle «s’explicava tal com parlàvem
entre nosaltres»! El meu interès i agraïment infantil van
ser extraordinaris! Des d’aquell moment, i per sempre més, he comptat
amb la companyia d’aquesta esplèndida, entranyable i útil revista.
I espero que això duri per molts i molts anys.
Lola Casas
Mestra
 
Que
la revista Cavall Fort arribi al seu número 1.000 és
per a mi un motiu d’una molt fonda satisfacció,
per dos aspectes.
En primer lloc, pel fet que una revista infantil en català hagi seguit
una trajectòria llarga, de qualitat, i amb una acceptació popular
més que notable, malgrat les greus dificultats externes de la primera
etapa, cosa que revela que el català és un
idioma viu.
I, en un aspecte més íntim, aquests mil números de Cavall
Fort han estat un procés important per desenvolupar la meva vocació de
dibuixant de còmics i d’il·lustrador i gaudir-ne, la qual
durant els anys d’estudiant i després de professional tècnic
tèxtil cultivava de manera secundària i incipient, però això sí,
sempre amb molta il·lusió.
Josep M. Madorell
Dibuixant
 
Per
a mi Cavall Fort és un referent, des del seu inici quan a casa
ens hi vam subscriure ha format part de la meva vida.
Cavall Fort va ser el primer lloc on van publicar un dibuix
meu, era l’any
1967, il·lustrava un conte de Josep Urdeix que es deia «Un estel
amb cua». Des d’aleshores hi he col·laborat periòdicament
i sempre m’ha agradat fer-ho perquè ha estat una forma de participar
en un fet col·lectiu de gran importància. A més, l’Albert
Jané va ser el meu mestre de català quan jo tenia 15 anys, era
un mestre fantàstic tant com el Cavall Fort que
va crear.
Espero que aquests mil siguin els primers d’un nombre
inacabable.
Carme
Solé
Il·lustradora
 
Per
molts anys Cavall Fort!!
Com jo, molts de vosaltres us haureu divertit, après i crescut amb personatges
tan entranyables com: l’Ot, el bruixot, o en Jep
i en Fidel…
Us vull felicitar, a tots els escriptors, il·lustradors i, en definitiva,
a tothom qui ha col·laborat en la revista Cavall Fort, perquè vàreu
omplir moltes de les tardes de quan era petita i m’asseia al despatx
del meu avi per llegir i rellegir les vostres històries.
Laia Ventura Riera
Bibliotecària

Descàrrega en pdf