Miscel·lània

Entrevista a Roser Seguí i Orfila, llibretera de Ciutadella de Menorca.

Xavier Vernetta

Escriptor

Per
a qualsevol persona a qui agradi llegir, entrar en una llibreria és
penetrar en un món on tot està per descobrir. No podem evitar
fer-ho sempre amb un somriure. Cada llibreria té un color propi, les
seves olors, els espais, les persones… Prop del centre històric de
Ciutadella de Menorca m’endinso en un carrer estret i trobo la llibreria Pau.
Me n’havien parlat, d’aquesta llibreria, amb el millor elogi que es pot fer.
Hi és tot. I si no hi és, t’ho trobaran. Miro l’aparador, revistes,
llibres, novetats. La literatura infantil i juvenil hi és present arreu
sense que estigui posada entre cometes. Em rep la Roser i de seguida comencem
a parlar de tot una mica, de les passades eleccions, que han fet canviar el
signe polític de l’Ajuntament de Ciutadella; de la calor que fa i de
la molta gent que hi ha a la llibreria mirant prestatges a la recerca del llibre
que llegiran els pròxims dies.
Parla’m una mica de la llibreria. Com se us va acudir de començar a
crear un racó ple de llibres.
Es meu marit, en Pere Marquès, i jo no pensàvem que seríem
llibreters. Ets llibres ens van conquistar. Nosaltres tenim quatre fills i
quan va néixer es més gran, que ara té vint-i-nou anys,
i poc després sa segona, uns bons amics catalans que tenim ens van regalar
un lot de llibres per a ells. En aquells anys a Menorca de llibres en català no
n’hi havia i per a nosaltres va ser tot un descobriment. Coneixia una persona
que feia feina per a La Galera i em vaig posar en contacte amb ella perquè pensava
que no podia ser que a Menorca el llibre català costés tant d’arribar.
De seguida ens vam posar d’acord i vaig començar a vendre llibres en
català per les llibreries de Menorca, primer de La Galera i més
tard també d’altres editorials, els Teo de Timun Mas, els llibres de
l’editorial Molino i d’altres. Anava amb es cotxe pels pobles i oferia aquells
llibres en català a ses llibreries. Al cap d’uns anys, fa uns devuit
o denou anys, vam poder disposar d’aquest local, al carrer Nou de Juliol, i
vam crear la llibreria.
Des del primer moment sa nostra teoria era que havíem de cuidar molt
ets infants. Pensàvem que joves i adults si volien llegir ja llegirien,
però ets al·lots havien de tenir a les mans un material de qualitat.
Va ser el nostre primer objectiu. Potser llavors no teníem gaire experiència,
però miràvem d’escollir segons el nostre criteri i penso que
hem arribat a tenir un estil que ens permet triar bones publicacions.
Amb es primer ajuntament democràtic també vam aconseguir que
es tornés a fer sa festa des llibre per Sant Jordi. Primer hi érem
com a distribuïdors, és a dir que només fèiem exposició de
llibres, i quan vam tenir la llibreria ja hi érem com a llibreters.
Estarem d’acord que un llibreter és molt més
que un venedor de llibres. Com veus la figura del llibreter?
Es llibreter conquista, no es limita a vendre llibres. Jo enyor molt ets
inicis de sa llibreria perquè cada llibre que rebíem de novetats me’l
llegia, els infantils principalment, en sabia els títols i en coneixia
el contingut. Ara rebem tants títols que és impossible. Un llibreter és
una persona que estima els llibres i que no es vol fer ric en quatre dies,
perquè si algú vol fer diners més val que faci una altra
botiga. És una feina que t’ha d’agradar.
A més de ser un lloc on es venen llibres, com veus la llibreria com
a espai? Potser és un lloc per venir a tafanejar, per reunir-se, per
coincidir…
Hi ha un poc de tot. A nosaltres ens agrada que vingui gent i s’hi estigui
estona, que miri i acabi dient: «No me n’aniria». Això és
preciós. Tenim molts clients que són mestres, que vénen
a consultar quin material poden recomanar a l’escola, perquè és
clar que ells reben propaganda de les editorials o llegeixen recomanacions
de les revistes, però vénen a la llibreria per tenir el llibre
a les mans i així valorar millor si pot interessar els seus alumnes.
També hi ha molts pares que busquen llibres per als fills. Això ha
canviat molt. Al principi, quan posàvem la parada per Sant Jordi, la
gent ens preguntava què veníem. «Que són sabates?»,
ens deien, quan trèiem les caixes. «No, són llibres, i
en català.» Llavors, fa vint anys, la gent no els volia en català,
els preferien en castellà. Ara el noranta per cent del llibre infantil
que es ven és en català. Això en part és gràcies
a l’escola, però també perquè en llibreries com la nostra
hem posat a l’abast de la gent llibres en català ben triats i ben variats
al llarg de tots aquests anys.
Abans deies que ja no tens temps de llegir tot el que entra
a la llibreria. Penses que hi ha un excés de títols, com diu
molta gent?
Sí, i encara en es llibre infantil sol haver un mínim de qualitat,
però en ets d’adults hi ha coses que no es poden posar en sa prestatgeria.
Es llibre infantil si no es ven un dia es ven un altre, però amb sa
novel·la d’adults moltes vegades et trobes a ses mans títols
que penses, això no ho llegirà mai ningú, i veus que no
es venen gens, van directes a reciclar.
Qui compra els llibres per a infants? És sempre un adult o l’infant
hi intervé d’alguna manera?
Sovint els petits vénen a la llibreria amb els pares. De vegades escullen
ets menuts mateixos o ets pares demanen consell i després ets al·lots
trien. També és interessant el diferent criteri segons a qui
se li compra el llibre. Si és per fer un regal es busca un llibre que
es vegi bonic, en canvi ets fillets agafen moltes vegades el més senzill,
només cal que els hagi cridat l’atenció.
A quina edat un infant comença a interessar-se pels
llibres?
Si ets pares són lectors, ets infants estan acostumats a venir a sa
llibreria i, només que passen per sa porta, van directes al lloc on
hi ha ets seus llibres per posar-se a llegir. Des dels tres anys ja saben on és
es seu racó i van directes allà.

Per tant, hi ha un lligam pares lectors-fills lectors.
Bastant, manco que algun noi sàpiga valorar per ell mateix. Ens hem
trobat pares que diuen: «Jo me costa molt llegir però vull que
es meu fill llegeixi». També algun pare s’ha fet lector a través
dels fills.
Com s’aconsegueix des de la llibreria fer lectors, en especial entre
els infants i els joves?
Bé, a la llibreria ses portes estan obertes, que entri qui vulgui. Si
parlem de joves, el que trob un problema és que a ses escoles i als
instituts els obliguin a llegir llibres, de vegades un llibre concret, de vegades
un llibre a escollir d’una llista. Nosaltres, si un jove entra a la llibreria
i demana consell, de seguida li preguntem: «Quin altre llibre t’ha agradat?»,
o «Quines aficions tens?». És molt difícil recomanar
llibres si no saps res del lector. Als joves, fins i tot els diem que s’emportin
un llibre i que si no els agrada el tornin, sense cap compromís.
Moltes vegades els dic, als mestres, que l’important és que allò que
llegeixen ets joves els agradi, que quan acabin diguin: «En vull un altre».
Per a mi és un regal cada cop que venc un llibre a un jove
i un altre dia torna a demanar-ne un altre del mateix estil.
De la literatura infantil i juvenil catalana, quins autors
o títols
destacaries?
N’hi ha diversos que es poden esmentar. El zoo d’en Pitus i
Rovelló són
dos títols importants. Aquí hem venut molts llibres de Mercè Arànega,
també de Ricardo Alcántara, Jaume Cela, Jordi Sierra
i Fabra. Quan recomanes algun llibre d’aquests autors mai no falla.
Els autors menorquins també tenen bona acceptació?
Sí, la gent s’estima ets autors de s’illa. A més hi ha autors
força interessants, Ponç Pons agrada molt, en Joan Pons, que és
de Ferreries, també està molt bé, i ara ha publicat el
seu primer llibre Maite Solar, que és professora d’institut i en poc
temps ha venut una edició i ara li’n faran una altra. Són autors
que pots recomanar tranquil·lament perquè saps que
agradaran.
A Catalunya sembla que les vendes de llibres es concentren
força
en dates concretes, Sant Jordi, Nadal… A Menorca hi ha
el mateix fenomen?
Es llibre infantil funciona més o menys tot l’any, però hi ha
dates que es venen molts més llibres de tota mena. Per Nadal es fan
molts regals i es llibre cada cop es regala més. A l’estiu també venem
força llibres, quan les famílies vénen a comprar els quaderns
d’estiu sovint compren també llibres de lectura per a tots, i hi ha
gent que ve gairebé cada dia a comprar llibres per llegir. Els que no
en compren gaires són els turistes estrangers, penso que a Menorca tenim
un turisme que no s’interessa gens per llegir. Nosaltres tenim algun llibre
en llengües estrangeres, però no en venem gaires.
Quins elements creus que ha de tenir un bon llibre infantil
o juvenil?
Per jo és important que estigui ben escrit, és clar, i també que
la gent s’ho passi bé llegint-lo, que quan acabi en vulgui llegir un
altre. Un llibre pot tenir una mica de tot, però ha de ser
sobretot agradable.

Els darrers anys, quins llibres s’han publicat que penses
que d’aquí cinc
o deu o més anys poden continuar funcionant?
N’hi ha alguns àlbums il·lustrats força interessants.
En Harry Potter pens que també continuarà venent-se, sobretot
si l’autora continua escrivint, encara que amb la pel·lícula
alguns nins de vuit o nou anys l’han volgut llegir i s’han decebut
una mica en veure que els costava massa.
Com t’agradaria que fos el 2004?
M’agradaria que es fes més selecció d’allò que es publica.
Que tota la gent que intervé en el procés de posar un llibre
a la llibreria pensés que cada llibre ha de ser important. No es pot
editar qualsevol cosa. També m’agradaria que a l’àlbum il·lustrat
se li donés la importància que li correspon. És el llibre
ideal per introduir ets petits a sa lectura. Primer mirarà ets dibuixos,
després l’hi explicarà un adult i més tard el llegirà tot
sol. Tant de bo que tothom en fos conscient.

Descàrrega en pdf