Entrevista

MARIA BARBAL. 25 ANYS DE PEDRA DE TARTERA.

Gemma Mulet.

I si hem parlat amb una il·lustradora, ara ho fem amb una escriptora que, fa també 25 anys, va publicar un dels seus llibres més coneguts (té una autèntica legió de fans a Alemanya!). La Maria Barbal (1949) va presentar Pedra de tartera al Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil pel nombre de pàgines de l’original, més que no pas perquè hagués estat pensat com un llibre per a joves. “No hi havia aventura ni protagonistes joves”, diu. La trama parteix de les anècdotes sobre la guerra civil que ella sentia explicar a casa, sempre desordenades i sempre incompletes. Va utilitzar la primera persona per apropar el personatge al lector i no es va estar gens ni mica d’introduir lèxic i construccions morfosintàctiques pròpies del pallarès, de tal manera que fins i tot es va escriure un pròleg justificant-ho. La Maria, que visita moltes escoles i clubs de lectura, veu que, malauradament, el tema de les guerres continua sent molt actual. Lamenta la poca difusió de la LIJ (que considera un mal d’arreu) i s’imposa la “voluntat de constància” com a mètode de treball.

Descàrrega en pdf