Miscel·lània

TEATRE INFANTIL. L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ.

Marta Luna i Sanjuan.

Pedagoga i escriptora.

El terme “Teatre infantil” té dues accepcions: aquell que es fa per a nens, i aquell que fan els nens. Les escoles utilitzen les representacions com a procediment d’aprenentatge. Durant la setmana per als centres d’ensenyament i els caps de setmana per a la família, es fan moltes representacions teatrals (companyies com ara La Trepa porten en actiu des de 1977 i institucions com el Teatre Nacional de Catalunya han començat recentment a programar actuacions). Però és difícil parlar de l’existència de texts teatrals escrits (i pensats per ser representats). Només l’editorial Bromera aposta per una col·lecció de teatre. Altres, com La Galera, han desistit en comprovar que els llibres no es venien. Cal tenir en compte que moltes de les representacions per a nens i joves es basen en contes populars o són adaptacions de clàssics, i que quan una escola utilitza un text escrit el sol fotocopiar per als seus alumnes. Actualment s’ofereixen cursos de pedagogia teatral i hi ha la intenció de convertir-la en matèria curricular a l’escola. Però què passa amb els texts? I els autors? Quants autors publiquen teatre per a nens i joves? Qui serien els consumidors d’aquests texts? L’autora deixa oberts tots els interrogants possibles. Per jutjar una situació, cal ser plenament conscient de la seva realitat.

Descàrrega en pdf