Adeu, petitó!

L’editorial Babulinka continua amb la seva tasca de recuperació de l’obra d’un dels tàndems britànics més estimats de la literatura infantil: Janet i Allan Ahlberg. El 2019 va publicar per primera vegada al català Policies i lladres, i el 2023 va ser el torn de Bill el lladre.

Per fi, el 2024, ens arriba Adeu, petitó!, una història publicada originàriament el 1989, editada en castellà per Altea, i que, encara ara, té un dels inicis més sorprenents de la literatura infantil. Imagineu un nadó que viu sol, que cuina, neteja i fins i tot es canvia els bolquers. Una nit, des del bressol, però, fa un pensament i decideix sortir a buscar una mare. Comença així un viatge on anirà trobant diferents personatges que l’acompanyaran en la recerca: una gateta, un osset de peluix, una gallina de joguina i un avi. Allan crea un text acumulatiu, amb una estructura repetitiva, que fa de molt bon llegir en veu alta. I Janet, guanyadora dues vegades de la prestigiosa medalla Kate Greenaway, l’acompanya amb les seves il·lustracions característiques plenes de detalls: dolces i tendres, però amb un punt d’humor murri en el gest dels personatges i la concepció de cada escena. El més interessant és que darrere una aparença dòcil i amable, amb el text precís d’Allan i l’estil gràfic de Janet, de línia clara i aquarel·la, hi trobem una història d’aquelles que tant reivindiquem, plena d’interrogants i amb un punt d’estranyesa, que els infants necessiten, i demanen, escoltar una vegada i una altra. Qui és aquest nadó que se sent valent i autosuficient, però que si camina es cansa, que si corre cau, i que en un moment de desesperació crida «Vull la meva mama»? I d’on surt aquesta mare, amb un cotxet buit? Com es construeix una família? És real o tot plegat és un joc?

La lectura d’Adeu, petitó! m’ha fet pensar en dos clàssics més de la petita infància, com Els tres mussolets (Kalandraka, 2017) de Martin Waddell i Patrick Benson, pel que fa a la gestió de l’absència de la mare. I també en Aki i la guineu (Pastel de Luna, 2020) de Kiko Hayashi, pel personatge que d’alguna manera emprèn un viatge iniciàtic quan encara no li tocaria.

Una obra, doncs, de tall clàssic, visualment sobretot, que té aparença d’història quotidiana a la campanya anglesa, però que és molt més que això: una petita joia.