De la branca al bosc

Encapçalat per una cita de la primera dona europea a obtenir un doctorat en matemàtiques, Sófia Kovalévskaia («És impossible ser un matemàtic sense ser un poeta de l’ànima»), aquest àlbum és un aplec de poemes conceptuals i alhora visuals. Cada petit —ínfim— poema no és més que l’enunciat d’una suma que admet lleugeres variants. Per exemple: «Un recipient. Una orella. Una tassa / Un recipient. Dues orelles. Una olla». I és d’aquest minimalisme enunciatiu que se’n desprèn, sòbriament il·lustrat, el poema.

Són poemes tan senzills i entenedors que conviden els lectors a anar-ne fent més pel seu compte, i també a il·lustrar-los, és clar. Si molt convé, prenent el model de les guardes, de les quals la primera seria l’enunciat purament gràfic, i la solució, òbvia, però enginyosa, es trobaria a la darrera guarda. En total, la suma del text i de les imatges resulta summament positiva i estimulant, tot convidant el lector a apropiar-se d’aquesta mena d’aritmètica cognitiva de la descoberta.

Estilísticament el grafisme, els colors i el format del llibre recorda l’estètica de l’editorial portuguesa Planeta Tangerina, i autors com Madalena Matoso o Bernardo Carvalho, però aquesta petita i original traducció ve de Galícia, tot i que la il·lustradora resideix actualment a França. I ens satisfà que Thule, amb l’audàcia que caracteritza les seves edicions, hagi publicat aquesta obra insòlita, bella, aritmètica i poètica.

PoesiaLlibres que experimenten amb la imatge