L’abella Greta i l’hotel dels insectes

L’abella Greta i l’hotel dels insectes és una novel·la d’aventures protagonitzada per aquest personatge i altres companys del mateix entorn, on trobem una mica de tot: a més d’aportar coneixements, es recorre a bafarades, rodolins i altres materials per aprendre a crear un hort escolar i un hotel d’insectes.

Darrere del relat hi ha l’escriptor i ventríloc Xavier Margenat, que posteriorment ha adaptat la història en un espectacle de titelles que ell mateix condueix. Amb un lèxic adequat a l’edat dels infants a qui va dirigit i un ritme encertat, la narració barreja el text principal amb bafarades. A mesura que l’argument va avançant, s’introdueixen conceptes sobre el funcionament de l’ecosistema que es crea quan es construeix un hotel d’insectes, combinant explicacions implícites amb altres de més explícites.

La il·lustradora Marina de Dios Ramírez ha optat per dibuixar uns personatges estàtics, que majoritàriament es presenten des del mateix pla. En certs moments, es percep que s’ha reutilitzat la mateixa imatge del personatge en pàgines diferents, modificant-ne només la mida o la posició en lloc de crear una nova il·lustració, cosa que a vegades causa errades de ràcord en la flor que l’abella Greta porta al cap. Així mateix, el fet que les imatges es vegin poc nítides acaba empobrint l’obra.

L’edició i la maquetació també són poc acurades. La tria dels recursos tipogràfics sembla asistemàtica quan es ressalten paraules en negreta, ja que es barregen conceptes clau —com «abella solitària» o «pol·linització»— amb paraules o frases que només pretenen donar més èmfasi a la narració, però sense gaire sentit. Aquesta tendència a destacar algunes paraules també s’observa quan s’usen les majúscules per emfatitzar les rimes dels rodolins, proposta que s’integra de forma poc orgànica en el text. A més a més, la tria d’alguns marges de les il·lustracions resta professionalitat al conjunt, i en algunes pàgines crea la impressió d’una composició amateur.

Narrativa