Ai, renoi!

L’any 1989 es va publicar We’re Going on a Bear Hunt, una versió de la cançó popular anglesa escrita i il·lustrada per un tàndem de luxe: l’escriptor Michael Rosen (Harrow, Anglaterra, 1946) i la il·lustradora Helen Oxenbury (Ipswich, Inglaterra, 1938). Només amb aquesta obra, Anem a caçar un os, que va traduir Bel Olid al català l’any 2013, Rosen i Oxenbury ja tindrien assegurat un lloc d’honor en la història de la literatura infantil de tots els temps. Però és que, a banda, ambdós autors tenen una trajectòria excel·lent, avalada per la crítica i, sobretot, per l’estima dels lectors d’arreu.

Més de trenta anys després, Rosen i Oxenbury publiquen un nou àlbum plegats, amb la pressió de millorar l’immillorable.

Ai, renoi! és una proposta divertida que es basteix sobre l’equívoc de les coses comunes que un infant vol comprar i el reguitzell d’animals que li acaben venent. Té una estructura repetitiva rimada, que convida a ser llegida en veu alta. I alhora també és encadenada i acumulativa, perquè l’infant comença anant a comprar sol, però s’hi van afegint més personatges. Cada seqüència narrativa ocupa quatre pàgines, que Oxenbury ens dibuixa amb pocs elements, centrant-se sobretot en els personatges i les seves accions i expressions. El punt àlgid arriba cada vegada que toca girar pàgina per descobrir què s’amaga realment en el paquet que el botiguer li acaba de vendre al protagonista.

Rosen i Oxenbury conviden els infants a anticipar-se al disbarat, a descobrir quin animal trobaran en girar full. Perquè el joc sigui complet i els infants puguin endevinar-ho, els autors els donen dues pistes: una de visual, la forma de l’embolcall i una part de l’animal que en sobresurt, i una de sonora, que té a veure amb la rima, i que ben segur ha donat molts maldecaps a la traductora de l’obra al català.

L’original juga a subratllar l’equívoc a partir de paraules que sonen d’una manera molt similar en anglès, per exemple, carrot amb parrot, hat amb cat, o cake amb snake, un joc que demanaria il·lustracions noves si volguéssim fer el seu equivalent al català. Aquí és on entra l’enginy de la traductora, Clara Jubete Baseiria, que ha hagut de buscar de quina manera, sense perdre el sentit, es podia fer rimar la cançoneta de Rosen. Si l’original feia així: I went to the shop / To get me a carrot / Oh dear! They gave me a… parrot, la solució ha estat fer un afegitó després de cada Renoi (Oh dear!), de manera que fos aquesta paraula la que rimés amb l’animal final. És a dir: Vaig anar a la botiga a comprar pastanagues. Renoi, quasi ploro! Em van donar un… lloro!

No és una solució perfecta, perquè es perd part del ritme original, i apareix una serpent que, tot i ser un mot correcte, se’ns fa molt estrany de dir. Però suposo que l’altra opció era no publicar-lo, acceptant que és un llibre intraduïble, perquè juga amb parelles mínimes genuïnes de l’anglès. I no, malgrat això, ens alegrem de la decisió d’Ekaré. És un llibre que serà explicat moltes vegades.

Àlbum i altres relats il·lustratsLlibre-jocHumorLlibres que experimenten amb el ritme i l’estructura