Què té un núvol?

En Pere, un constructor d’escales ja jubilat, anant a fer un tomb aixeca el cap i veu un núvol damunt seu. Se’l queda mirant fixament, com si no hi fos, mentre es pregunta: «Què hi ha en un núvol?». Aquesta és la pregunta clau que dona peu a un relat més metafòric que no pas estrictament realista, que flueix amb agilitat, escrit amb frases curtes i nostrades, i del qual destaquem el rol de tres protagonistes essencials: en Pere, un home gran, sol, que es fa un reguitzell de preguntes enfilat damunt d’una escala plantada al mig de la plaça per mirar d’esbrinar si els núvols parlen, riuen o s’esborrifen quan els acaricies; un núvol que, ves a saber per quin fenomen meteorològic, es manté sempre fix allí, i uns vilatans que aprecien el senyor Pere més per allò que és que no pas per la seva dèria d’enfilar-se dalt d’una escala cada cop més alta amb el cap enfonsat dins del núvol.

Els lectors infantils als quals es dirigeix l’autora trobaran en aquest llibre unes preguntes poc usuals, però de les quals els resultarà fàcil apropiar-se dins el relat d’una feta intrigant i un si és no és audaç, cosa que segurament crearà un vincle entre ells i el protagonista.  Els més grans potser hi descobriran la descripció d’un fet habitual que afecta les capacitats mentals de les persones d’edat. Sigui com sigui i siguin quins siguin els lectors d’aquesta obra, il·lustrada encertadament per Àgata Gil amb traços àgils, ben acolorits i personatges i animals que desvetllen una simpatia innegable, el resultat és que la lectura desperta més empatia que no pas commiseració… i això dins la literatura infantil i juvenil catalana no sempre és fàcil de trobar.

NarrativaRealismeLlibres que experimenten amb el textLlibres que experimenten amb els personatges