La cinquena extinció

Aquesta novel·la de ciència-ficció ens situa en un món destruït pels seus pobladors més intel·ligents, els troodons, una civilització de dinosaures l’ambició dels quals ha malmès irremeiablement el planeta, que es veu afectat per una gran glaciació fruit del canvi climàtic. Davant d’un planeta moribund que es torna inhabitable, aquests éssers prenen una decisió dràstica: preparar una expedició espacial per abandonar la Terra i salvar diferents ecosistemes amb una selecció de les últimes espècies vives. Els protagonistes principals, l’Aamunsi, astrònom que busca en el cosmos un nou planeta habitable, i la Dasmna, biòloga que treballa per aconseguir replicar ecosistemes planetaris que sobrevisquin al llarg viatge, es veuran empesos a una sèrie d’aventures plenes de girs argumentals inesperats, en una frenètica cursa contra rellotge de vuitanta-tres dies per salvar la seva espècie de l’extinció.

Bernat Romaní (Barcelona, 1970), enginyer de formació i professor de ciències a secundària, ha publicat nombrosos llibres infantils i juvenils, com Els colors de la memòria (2004, guanyador del Premi Gran Angular, amb Daniel Romaní), El meu carrer (2008, Premi El Vaixell de Vapor) o Temps de fronteres (2024, Premi Alba 42 a millor obra juvenil 2025 i finalista al Premi Llibreter el mateix any). El seu amplíssim bagatge com a coneixedor del món científic li serveix en aquest cas per explicar la complexitat dels ecosistemes (xarxes intricades i interconnectades on cada canvi ambiental i cada espècie influeixen directament en el destí de la resta), alhora que ens mostra els debats morals i els conflictes socials fruit de la decisió de marxar del planeta, ja que no tots hi estan d’acord. Aquest enfrontament no és només un element de fons, sinó que frena i complica l’expedició de l’Aamunsi i la Dasmna, generant debats interns sobre la responsabilitat de l’espècie, la gestió del pànic davant de la fi del món i el cost emocional d’haver de dir adeu definitivament a la teva llar natal. Tanmateix, és la passió científica de l’autor la que genera el punt feble d’aquesta obra. En determinats passatges, la novel·la peca d’un excessiu zel pedagògic, la qual cosa fa que l’extensió d’alguns paràgrafs descriptius alenteixi el ritme narratiu.

D’altra banda, les il·lustracions del llibre van a càrrec de Glàfira Smith, pseudònim d’Andrea Ferrando (Barcelona, 1973), que s’ha encarregat de crear tant la imatge de la coberta com els dibuixos de l’interior, en els quals plasma gràficament elements de la flora i la fauna del Cretaci superior, que ajuden el lector a connectar amb la biodiversitat que els protagonistes intenten salvar de la gran extinció climàtica.

La cinquena extinció ens parla, doncs, de la destrucció del planeta en mans dels seus habitants més intel·ligents, i ens anima a una reflexió indispensable sobre la fragilitat dels ecosistemes i la seva interconnexió, tot fent una aposta per l’optimisme, la preservació de la vida i la cooperació, enfront de la competició, per aconseguir sobreviure.

NarrativaAventures i viatgesCiència-ficció