L’escriptor i professor Josep Vallverdú i Aixalà ha mort als 103 anys a Balaguer. Nascut a Lleida el 9 de juliol de 1923, Vallverdú ha estat una de les figures més importants de la literatura catalana contemporània i un dels grans escriptors de la literatura infantil i juvenil en català. Al llarg de set dècades de trajectòria, va construir una obra de més de tres-cents títols i va mantenir un compromís constant amb la llengua catalana i la cultura.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Allà va coincidir amb figures com Frederic Roda, Antoni Badia i Margarit, Pere de Palol, Joan Triadú, Josep Palau i Fabre i Isabel Arqué, que anys més tard es convertiria en la seva dona. El 1947 va començar a treballar com a becari del doctor Josep Rubió i Balaguer, col·laborant en tasques d’investigació a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
El 1949 es va traslladar a Sant Feliu de Guíxols, on va dirigir una acadèmia, va fer de professor i va participar activament en la vida cultural de la població. També va formar part de la primera redacció de la revista Àncora. El 1954 va guanyar un concurs estatal de novel·la juvenil d’aventures amb Las cinco vidas del «Nereo», iniciant una trajectòria literària que ja no abandonaria.
Entre 1959 i 1969 va viure a Lleida, una etapa en què va publicar el seu primer llibre en català, El venedor de peixos (1960), i va començar a col·laborar amb Cavall Fort, revista de la qual va formar part des dels primers anys. El 1963 va guanyar la primera convocatòria del Premi Joaquim Ruyra amb L’abisme de Pyranos, publicada posteriorment amb el títol Trampa sota les aigües.
Paral·lelament, Vallverdú va desenvolupar una important trajectòria com a traductor al català. Entre 1962 i 1975 va traduir nombrosos autors entre els quals hi ha Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, G. K. Chesterton i Oscar Wilde.
El 1968 va escriure d’una tirada Rovelló, una de les seves obres més conegudes i un dels grans clàssics de la literatura infantil catalana. La novel·la va guanyar el Premi Josep Maria Folch i Torres i va ser publicada l’any següent. Amb el temps, les aventures del gosset Rovelló es van convertir en una obra de referència per a diverses generacions de lectors i, l’any 2000, van arribar a la televisió en forma de sèrie d’animació gràcies a Ocon Films i Enciclopèdia Catalana.
Durant els anys setanta va publicar títols com En Roc drapaire, L’home dels gats, Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat o Els inventors dels fantasmes. En aquella etapa va arribar a publicar pràcticament un llibre cada any, consolidant-se com un dels autors més importants de la literatura infantil i juvenil catalana.
La seva activitat, però, no es va limitar a la literatura per a joves. També va escriure novel·la, assaig, memòries, articles, poesia i teatre. La seva vida va estar sempre estretament vinculat a la defensa de la llengua catalana i a la voluntat de contribuir a la construcció d’una cultura pròpia. A més de la seva faceta literària, Vallverdú va exercir de professor i va impartir assignatures d’Història de la Literatura Catalana, Literatura medieval i Literatura del segle XX. El 1991 va ingressar com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual posteriorment va esdevenir membre emèrit.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos premis i reconeixements. El 1978 va formar part de la Llista d’Honor del Premi Andersen i posteriorment va obtenir, entre d’altres, el Premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, el Premi Nacional del Ministeri de Cultura i diversos reconeixements de la Generalitat. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2000 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor de la Universitat de Lleida, i el 2004 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. El 2012 va rebre també el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
La seva obra juvenil completa va ser recollida a la Biblioteca Vallverdú, una col·lecció de catorze volums i unes quatre mil pàgines publicada a partir de 1995.
Vallverdú forma part de la Llista d’honor de la LIJ catalana de l’IBBYcat, aprofitant la celebració del 40è aniversari de l’entitat. El 2022, en l’acte d’homenatge, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes, es reconeixen la trajectòria i les aportacions al patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana dels 40 professionals que formen part de la llista d’honor.
La mort de Josep Vallverdú posa fi a una trajectòria excepcional i ens deixa un llegat immens ple d’obres que han contribuït a formar generacions de lectors i a consolidar la literatura infantil i juvenil en català.
