Gossos salvatges

Gossos salvatges és una novel·la juvenil distòpica, situada en un futur no gaire llunyà després que la societat hagi patit un col·lapse a tots els nivells. El món tal com el coneixem s’ha convertit en un escenari hostil, dominat per grups criminals, amb bandades de gossos (i de persones) salvatges, on cal fugir i amagar-se per sobreviure i on aconseguir aliments és una empresa perillosa i difícil. La Duna viu amb tres joves més amb qui formen un nucli afectiu segur, després d’haver perdut els familiars i haver viscut diversos episodis de violència. Fortuïtament, la jove protagonista es toparà amb el seu germà bessó, que creia mort i que ara sobreviu dins d’un col·lectiu que es dedica al pillatge i assassina sense contemplacions. Tant ell com la colla de la Duna lluitaran per alliberar-se dels caps que dominen aquest grup i dels abusos que cometen, per començar així a reconstruir una nova vida menys aterridora.

L’obra està estructurada en capítols en què s’alternen les veus en primera persona dels dos germans, conformant un continu en la narració que arrossega i fa venir ganes de no parar de llegir. Un efecte accentuat pel recurs, ben trobat, de fer servir l’última paraula de cada capítol com a títol del capítol que segueix a continuació. El relat dels dos bessons, a més, s’intercala amb fragments literals del diari íntim de la seva mare, l’única connexió que els queda amb la família i amb el món del passat, i que és alhora una referència útil perquè el lector conegui com s’ha arribat a aquest punt de no-retorn.

L’autora posa aquests recursos narratius al servei de la trama, que és àgil, intensa i atrapa el lector, mantenint-lo en tensió constant. La identificació amb els personatges adolescents i amb el món que s’ha destruït fa inevitable la reflexió sobre el futur que ens espera com a societat si continuem vivint com si el benestar estigués eternament assegurat i els recursos no s’haguessin d’esgotar mai.

Tot i que a alguns personatges els manca una mica de profunditat psicològica i que la prosa, directa i planera, cau en alguna repetició innecessària, la primera novel·la de Georgina Dalmau és reeixida: aconsegueix captar l’atenció, convida a la reflexió i mostra actituds esperançadores enmig de la desolació. Així doncs, una bona lectura juvenil.