Animals al parc; Animals a la nit

Guido Van Genechten és conegut per les seves creacions dirigides a les primeres edats, com ara El meu pare de vegades és…, Què hi ha dins l’orinal? o El peixet blanc i la cançó del mar. L’autor domina els codis narratius, temàtics i visuals que acostumen a agradar als més petits i a les seves famílies. En aquest cas, presenta dos llibres que l’editorial Baula publica dins la col·lecció «Petits Sons» i que estan dedicats als animals que podem trobar al parc (ànec, eriçó, granota o ratolí) i als que surten a la nit (mussol, gat, senglar o grill). Dues obres de format petit, amb les pàgines de cartó i els cantells arrodonits.

Un dels principals esquers de la col·lecció és que, a cada pàgina, els infants poden prémer un botó i sentir els sons dels animals. Si bé això no és especialment rellevant, perquè al mercat editorial hi ha un bon grapat de llibres d’aquest tipus, cal ressaltar que els sons dels animals són reals (o s’assemblen molt a la realitat). Així, podem sentir el raucar de les granotes o el xut d’un mussol, per exemple. El cert és que moltes criatures coneixeran aquest tipus de sons únicament a través de llibres com aquest!

Les il·lustracions a sang endinsen el lector en els diferents escenaris. A cada doble pàgina hi ha un animal en primer pla, a vegades acompanyat de les seves cries, en el seu hàbitat. Hi ha gravats i traços que reprodueixen els detalls dels pètals, les fulles, l’escorça o el pelatge dels animals, gràcies a la combinació de tècniques digitals, collage, etc. Els personatges tenen un cert aire aninotat, especialment pels seus ulls grans i arrodonits; així se cerca la connexió emotiva amb els lectors oferint una visió més juganera i menys realista dels animals.

Els textos que acompanyen les imatges són molt breus, en la majoria de casos en forma de rodolins, tot i que les rimes no sempre segueixen el mateix patró i la disposició del text també varia. Es tracta de textos descriptius sobre accions que acostumen a fer aquests animals, amb frases que respecten l’ordre natural de la llengua i fan de bon llegir. També és un encert oferir paraules precises, tant pel que fa als sons (com ara «xerriquen») com als animals (com per exemple «merla»).

En conjunt, són propostes correctes que tenen alguns elements interessants, però que no representen una novetat especial respecte a altres produccions d’aquest estil.

Llibre-joc