Miscel·lània

LES ELOGI DEL MALPARIT. ANÀLISI COMPARATIVA DELS ÀLBUMS EL CONTADOR DE CONTES, GUINEU i EL PRÍNCEP DELS EMBOLICS.

Lluís Farré

Il·lustrador

A totes les històries de ficció hi sol haver un personatge d’actitud reprovable: mandrós, envejós, poc solidari, garrepa, gelós o directament assassí sense escrúpols. El món del dolent fascina tant a autors com a lectors, i potser mostra la part més fosca d’uns i altres. Hereus de la visió cristiana del bé i del mal, solem considerar que el bo ha ser recompensat i el dolent castigat. Però… Sempre és així? Tres exemples d’àlbums recents atorguen no només protagonisme, sinó també victòria, al dolent de la pel·lícula: el corb manipulador d’ El príncep dels embolics (Aliaga- Olmos); la pèrfida guineu de Guineu (Wild- Brooks) i, fent “doblet”, el narrador i el llop protagonista d’ El contador de contes (Saki- Rivera). Si no coneixeu les històries, en Lluís Farré us en fa un resum de la trama i retrata el tipus de maldat i de ment retorçada que els protagonitza. I com bé diu, “una mica de mala llet desmesurada i triomfant té efectes terapèutics” en un món que se’ns vol mostrar ideal però que tots sabem que, malauradament, no ho és.

Descàrrega en pdf