Números

100 anys!

Són els que compleix en Massagran, concretament l’obra Les aventures extraordinàries d’en Massagran de Josep Maria Folch i Torres. Quan una persona arriba a centenària esdevé notícia, encara que sigui en els mitjans de comunicació d’àmbit local; se li organitza festa grossa, encara que sigui en la intimitat més familiar. Que una obra literària adreçada a nois i noies perduri al llarg de tot aquest temps, superant les cruels vicissituds de la nostra llengua i de la nostra història, és que alguna cosa té que la fa dura com una teia. Diu Caterina Valriu, en un article que troba-reu en aquest número, que «en Massagran té totes les característiques per ser el personatge emblemàtic de la literatura infantil i juvenil catalana, potser només li falta una cosa: la nostra voluntat de lectors. Dels que llegim i dels que fem llegir, dels que editem i dels que venem els llibres. Enguany en Massagran fa 100 anys. Un número rodó, una oportunitat magnífica per posar-lo en el lloc que li pertoca, amb totes les seves virtuts i els seus defectes, amb un esperit obert que s’allunyi del cofoisme i sàpiga trobar-li un espai entre els lectors d’avui».

La realitat actual és que Massagran és força desconegut, però no és menys important que Pinotxo a Itàlia, Peter Pan a Gran Bretanya, o El petit príncep a França. Tots aquells que treballem per la LIJ hauríem d’insistir, com una gota malaia, en la difusió dels nostres clàssics, els més ancians i els més tendres. Especialment ara que, segons l’estudi d’hàbits lectors que ha promogut el CLIJCAT, comptem amb la inestimable ajuda de dos aspectes vitals que estan millorant: la implicació de les famílies en la promoció de la lectura i el fet que molts nois i noies considerin que els mestres i mediadors els recomanen bones lectures. De tots nosaltres depèn que els nostres clàssics, es diguin Massagran, Pitus, Rovelló o Perot Marrasquí, arribin a ells i continuïn celebrant aniversaris i centenaris de bracet dels grans clàssics de la literatura universal.