Números

Bernat Cormand

Director de Faristol

En la literatura infantil i juvenil, la necessitat d’històries protagonitzades per personatges femenins és indiscutible, almenys perquè els petits lectors puguin tenir una visió més àmplia quant a la representació de les diverses parts. Si fem un repàs del llibres per a infants i joves que s’han publicat fins avui, no és difícil comprovar la manca de paritat en aquest sentit: trobem més nens o nois al centre de les històries que nenes o noies; o sigui que, també en el món de la LIJ, la balança es decanta cap al cantó masculí. De tota manera, no podem quedar-nos només amb les xifres, sinó que també cal ser crítics a l’hora de valorar com apareixen representats, aquestes personatges. D’una banda, continuem veient que un bon nombre d’obres segueixen patrons estereotipats, sobretot en el cas d’apostes editorials clarament dirigides només a les nenes. De l’altra, en un intent de combatre aquests estereotips, d’un temps ençà hi ha una producció editorial centrada en la idea que les nenes han de ser valentes, guerreres i rebels. I en una línia semblant, trobem una tendència a recuperar, a través de les publicacions, dones que han tingut un paper rellevant en la història, tot i el (de vegades) criteri discutible en les seleccions. Tenint en compte que aquest marc, força complex, que acabem de descriure és d’actualitat (literària), hem volgut aprofitar l’avinentesa per dedicar el Dossier a aquestes qüestions, amb el títol “Elles són les protagonistes”. Una bona manera d’abordar-ho és plantejar-nos, en primer lloc, si hi ha llibres per a nens i llibres per a nenes –partint d’una mirada històrica. D’altra banda, si anem enrere, a èpoques llunyanes, hi ha els contes de fades: sovint se’ls considera políticament incorrectes, en un context actual, ja que es pensa que les dones hi solen sortir força mal parades. Està bé preguntar-se, doncs, si té sentit explicar-los als infants, avui. Però no podem deixar de descriure la producció d’ara, per això fem un repàs del tractament dels personatges femenins en els llibres infantils i juvenils d’aquests últims anys, incloses algunes novetats recents. I com que ens agrada fer que la balança es decanti cap al costat femení, hem donat veu a quatre grans escriptores catalanes de LIJ: què hi diuen Maite Carranza, Gemma Lienas, Anna Manso i Muriel Villanueva? I la cirereta del pastís, l’entrevista que hem fet a una dona –gairebé centenària– que és un referent de l’edició a casa nostra: Concepció Zendrera.

Per donar un toc de color al número 88 de Faristol –i com a excusa per canviar de tema–, el Reportatge ens ha servit de punt partida per introduir una qüestió (que esperem reprendre més endavant) d’actualitat: alguns editors estan experimentant i innovant gràficament en els llibres de coneixements, els quals, sense abandonar el rigor científic, presenten unes il·lustracions que poden ser divertides, o fins i tot abstractes, i que s’allunyen d’un realisme clàssic.

Per acabar, volem recordar que el passat mes de maig vam rebre la trista notícia de la mort de la il·lustradora Carme Peris: com a homenatge, li dediquem un espai en aquestes pàgines. Us desitgem una bona lectura.