Números

Per al conjunt de la societat que navega per l’oceà del país, aquests darrers anys han estat de pilotatge complicat. I encara ho són ara. El país ha patit una tempesta que ha minat els bucs dels vaixells de qualsevol mena, i n’ha esfondrat alguns que semblaven sòlids i experimentats.
Sabem que, com a mariners i pescadors, entre nosaltres no queda bé fer ostentació de res, però, a punt d’amarrar, no ens podem estar de dir que durant aquest temps aquells a qui ens ha tocat conduir el timó de la nau de Faristol hem hagut de suportar els terribles embats per mirar de seguir avançant en la direcció que ens havíem marcat. També hem hagut d’aguantar els ciclons globals i els huracans locals, i hem aconseguit mantenir ferma i a velocitat constant la proa de la nau i consolidar-la com a far referencial i com a punt destacat en l’oceà de la LIJ del nostre país. En tot això, ens hi ha ajudat l’experiència d’una part de la tripulació, i la força d’una part més jove que s’hi ha anat incorporant.
Des de la proa, hem albirat un panorama del llibre que s’ha anat capgirant com un mitjó, amb les grans editorials amb l’aigua al coll i reduint el ritme de producció a nivells de subsistència; amb altres segells intentant adaptar les barques als nous temps, amb productes més personals i agosarats que poguessin exportar a altres oceans; amb l’àlbum il·lustrat traient el cap arreu –quan fa uns anys sempre es deia que aquí era impensable– amb editorials petites i molt personals; amb la narrativa juvenil obrint les veles per arribar a un ventall de públic més ampli, i amb la narrativa infantil sent gairebé devorada pel monstre marí de les sèries.
I no tan sols ho hem albirat a l’horitzó, sinó que de manera constant ho hem analitzat i criticat a fons, primer a la revista en paper i actualment al web. Això ha enfortit la nau i la presència de Faristol, alhora que hem constatat que, en alguns àmbits, la crítica es veu com a necessària per seguir millorant, però en d’altres, malauradament encara, es concep com un atac de l’enemic. Ens cal, a tots els sectors, mirar-nos des de lluny, fins i tot des del capdamunt del pal més alt de la nau, i analitzar i valorar tant allò que ens permet avançar com també allò que ens frena l’embranzida.
Agraïm, i molt, l’esforç de tots aquells que ens han acompanyat i han fet possible el viatge. I, ara, passem el timó a un altre equip, perquè capitanegi la nau de Faristol, en mantingui el rumb –o no!–, n’enforteixi la visibilitat i ens condueixi a tots a descobrir nous ports i nous horitzons.