Números

Bernat Cormand

Director de Faristol

Si parlem de còmic per als més petits, potser ens costa fer-nos una idea clara d’a què ens referim exactament. De fet, segurament no té la visibilitat que es mereix, la producció tampoc no és gaire alta, tot i que hi ha algunes editorials –grans i petites– que d’uns anys ençà aposten per publicar-ne seguint aquesta línia i, més enllà de la sortida comercial que pugui tenir, cobreixen els possibles interessos dels nens i les nenes. En canvi, sí que trobem una oferta important de títols per a joves –que també enganxa els adults–, un gran ventall d’històries gràfiques sovint en forma de sèrie, la qual cosa d’altra banda suposa una oportunitat perquè els adolescents no abandonin la lectura: cal recordar que resulta difícil que continuïn llegint (novel·les), una vegada que ja han deixat enrere el llibre il·lustrat infantil. Sens dubte els atrau que la vinyeta els connecta amb aquest món en què la imatge té tant de pes. Per tot això, pensem que està bé dedicar-hi el Dossier del número 89 de Faristol.

En primer lloc, per situar-nos en l’escena del còmic, ens sembla necessari definir-lo, tenint en compte la seva complexitat en la representació textual i visual, així com la diversitat de suports. També descrivim, com no pot ser d’una altra manera, la tradició del còmic català, que, malgrat la censura que va patir la llengua des del 1939, ha sobreviscut sobretot gràcies a l’aparició, als anys seixanta, de les revistes infantils Cavall Fort i L’Infantil (després Tretzevents), i amb el pas de les dècades ha pogut créixer amb força. Així mateix, resulta interessant conèixer el panorama actual de còmic infantil i juvenil, de producció pròpia i arribat de fora, que repassem amb profunditat. Aquí comprovareu, però, que l’oferta en català és escassa. Arrodoneix aquesta secció un text que, per franges d’edat, presenta el còmic com una eina poderosa per fomentar la lectura, considerant que, injustament, de vegades no se li dona el valor que té i, fins i tot, se l’arriba a considerar literatura de segona. Per a l’entrevista, hem pensat que havíem de donar veu a Picanyol, les històries del qual han fet les delícies dels infants de casa nostra –qui no recorda les tires d’Ot, el bruixot? I, encara en la línia del Dossier, com que ens agrada plantejar qüestions que facin reflexionar petits, joves i grans, proposem una selecció de deu còmics que parlen de compromís social.

Per acabar, dediquem el Reportatge a la poesia infantil a partir d’una premissa contundent: la simplicitat no sempre va lligada a la manca de profunditat. I que això serveixi per a la LIJ en general, també!

Us desitgem una bona lectura.