Números

No fa gaire, Teresa Duran publicava, en el web Llibres al Replà,
un al·legat contra la hipocresia dels que, pocs mesos enrere, s’escandalitzaven per la depuració que havien patit els textos de Roald Dahl a mans dels editors britànics, però que no s’han immutat amb les transformacions endolcidores
–«paròdiques i bufonesques», en diu Duran– a què s’ha sotmès la llegenda de Sant Jordi, canvis que, de passada, han destruït el simbolisme de la narració original. Duran palesava, entre altres coses, el fet que allò políticament correcte s’estenga per la literatura, i especialment per la LIJ, com una taca que ho impregna tot i que, en anul·lar la roïndat dels personatges, deixa els arguments sense trama ni força, de manera que poques vegades poden denominar-se artístics. Creadors, editors i mediadors en parlen sovint en petit comitè i també en tarimes públiques, però encara es parla poc dels efectes perversos que té, en la LIJ, aquesta suposada intenció de no molestar ningú. Només cal recordar que, fa quatre anys, una escola de Barcelona retirà, juntament amb dos-cents títols més, la Caputxeta de la biblioteca infantil, un dels contes emblemàtics de la tradició popular d’Occident, amb una de les escenes més impactants i transgressores de la història de la cultura popular: un llop transvestit d’àvia, després de cruspir-se una vella, vol assaciar-se amb el cos innocent de la jovenívola Caputxeta, que ha desobeït l’advertència de la mare i s’ha endinsat al bosc obscur i perillós.

Les relacions entre política i LIJ són complexes: des de «l’ombra de l’adoctrinament» com a conseqüència «d’una impostada preocupació per la infància», com escriu Piu Martínez en la reflexió que obre el dossier d’aquesta revista, fins a la necessitat d’abordar, en obres per a xiquets i joves, qüestions com la pobresa, la immigració, la guerra o els diferents sistemes de govern, com comenta Júlia Baena unes pàgines després. Que «la literatura i la creativitat necessiten llibertat, espontaneïtat i un cert grau de subversió», ho recorda Patric de San Pedro, editor de Takatuka, en l’article de Pep Molist en què també intervenen Arianna Squilloni d’A Buen Paso, Pablo Larraguibel d’Ekaré i Fernando Diego García de Libros del Zorro Rojo. I com que les imatges tampoc no escapen a l’afany de correcció, Clara Berenguer reivindica en «Traspassar els límits» les il·lustracions pertorbadores que d’alguns contes tradicionals han creat Beatrice Allemagna, Pablo Auladell o Lorenzo Mattotti.

Quan l’editorial Media Vaca compleix vint-i-cinc anys, Vicente Ferrer parla amb Germán Machado, entre altres coses, dels vincles entre política i literatura infantil i afirma que «els llibres no haurien de ser «anti» res». En la secció «Llibres que parlen de…», Emma Bosch proposa una selecció de títols sobre cossos nus: alguns que tracten la nuesa amb naturalitat i altres que, d’una o altra manera, la camuflen. El reportatge sobre Josep Vallverdú de Maria Pujol amb motiu del centenari de l’autor de Lleida, l’homenatge als 40 sèniors de la LIJ en la celebració dels 40 anys del Clijcat i la llista de les obres que han merescut quatre estrelles pels crítics de Faristol completen un número que vol contribuir a un debat essencial del món del llibre i, sobretot, de la LIJ.

Arantxa Bea
Directora de Faristol