Números

Bernat Cormand

Director de Faristol

Sovint, quan pensem en llibre infantil, ens ve al cap sobretot la part gràfica (la il·lustració, el disseny) i, fins i tot, la seva materialitat, però potser no ens aturem prou a valorar el text. Escriure una bona història no és una empresa gens fàcil, ni tampoc ho és traduir-la bé –en el cas de les obres que venen d’altres llengües– o, ja en una fase final, corregir-la. Cal tenir en compte que la literatura és l’eina essencial per formar (bons) lectors, perquè adquireixin sensibilitat davant un escrit amb cara i ulls, i, inclús, per poder treballar l’esperit crític. Tot això, és clar, comença a forjar-se des de les primeres lectures.

Per aquest motiu, en el n. 90 de Faristol hem volgut dedicar el Dossier a la paraula (ben escrita). En primer lloc, ens ha semblat interessant reflexionar sobre l’art d’escriure: d’una banda, hi ha l’escriptor, que disposa d’aquest espai de creació que li permet explorar mons inconeguts i construir i compartir tot un univers d’idees, sentiments i emocions. De l’altra, hi ha els receptors –la literatura és comunicació!–, els quals es poden nodrir de tot aquest saber, cosa que, evidentment, també s’aplica als lectors més petits, que a través de l’àlbum viatgen lluny. De fet, en aquestes pàgines aprofundim en aquest gènere, i això ens permet parlar de la importància d’escriure per a nens i nenes, tenint en compte que paraula i imatge caminaran juntes. I més enllà de la creació literària, tenim la traducció: en aquest sentit, no hem d’oblidar que, encara que els àlbums continguin poca lletra en la llengua d’origen, també presenten una gran complexitat textual. Sort que hi ha els correctors, però, que hi donen aquell toc final necessari perquè una obra es publiqui amb un mínim de qualitat, almenys pel que fa a la correcció (gramatical i ortotipogràfica). Per acabar, hem dedicat un espai –com no podia ser d’una altra manera– a la llengua catalana, que, com tota llengua d’aquest món, evoluciona, es transforma, un fenomen molt present en els textos literaris per a infants i joves.

Com a contrapunt al que acabem de descriure, hem entrevistat Igor Oleinikov, l’il·lustrador rus que aquest 2019 ha estat guardonat amb el Premi Andersen d’Il·lustració. I, també per canviar de tema, en el Reportatge hem tractat una qüestió de la qual es parla poc: el disseny de les cobertes en la novel·la juvenil; veureu la infinitat de possibilitats que s’hi mostren.

Concloem aquest número, i aquestes línies introductòries, amb un petit homenatge a dues persones que, malauradament, ens han deixat i que han estat –i seran– referents de la literatura infantil a casa nostra; ens referim a M. Àngels Ollé i a Llorenç Giménez. Amb la seva imatge i les seves paraules (ben dites i ben escrites), us desitgem una bona lectura.