Números

«Ah, però, els bebès lligen? Sí, bé, d’acord, però un poc és igual el que els donem, no?, ja que no s’assabenten de res, vull dir que no importa gaire el llibret que tinguen a les mans, total, no n’entenen res, només el grapegen i el bavegen». Aquesta idea, relativament estesa entre alguns progenitors, està cada vegada més qüestionada. Si reconeixem que una nutrició adequada i un entorn adaptat a les necessitats dels xiquets són imprescindibles perquè cresquen en les millors condicions, no resultarà també que una literatura —i un art en general— que s’aproxime i s’adapte a les característiques d’aquests lectors incipients n’estimularà els sentits i l’intel·lecte? I, així com un adult responsable ha de vetlar per l’alimentació, la higiene i la seguretat dels infants, la relació amb els llibres en aquestes edats inicials ha d’incloure també de manera ineludible la presència de l’adult com a mediador.

Que els primers anys de vida són determinats en el desenvolupament cognitiu i sensorial de l’ésser humà és un fet que, actualment, la neurociència confirma, tal com afirma Marta Roig en l’article que obre el dossier d’aquest número: en la primera infància «la realitat es construeix entre espais quotidians i imaginaris, en un diàleg constant entre realitat i ficció sense fronteres clares», diu Roig. Sovint, els primers contactes amb la literatura són les cançons de bressol i altres manifestacions de la tradició popular, com les endevinalles, les cantarelles, els jocs de falda o de dits, «que captiven l’infant i contribueixen a organitzar el seu pensament», explica Vanesa Amat en un escrit sobre l’etnopoètica i la seua influència en l’evolució dels xiquets. Després, Eva Sargatal analitza la realitat de la literatura a les escoles i Laura Fraile mostra alguns àmbits en els quals la relació dels nens amb la lectura resulta especialment complicada, com els hospitals o les presons. Per acabar, Stel·la Camacho proposa un itinerari lector per una sèrie de títols agrupats en diferents tipologies —llibres per despertar els sentits, llibres amb ritme, llibres de descoberta, etc.—, i Neus Real, Martina Fittipaldi, Neus Banqué i Èlia Tena destaquen la importància de conjugar encertadament el tàndem literatura i ciència. A més, en la secció «Llibres que parlen d’obres i autors per a la petita infància que trobem a faltar», Glòria Gorchs ofereix una selecció de materials valuosos no traduïts o descatalogats que caldria editar o recuperar a casa nostra. Amb aquest número, doncs, Faristol vol contribuir a valorar com pertoca la literatura per als més xicotets i a servir de guia per orientar-nos-hi, perquè, com el cos, també puguem nodrir la ment dels infants.

Arantxa Bea

Directora de Faristol

Il·lustració de Christian Inaraja per al llibre Si Fa Sol de bressol,

amb textos de Cristina Correro, Eduard Iniesta, Anna Molins i Núria Vilà (Combel, 2026).