Números

Bernat Cormand

Director de Faristol

En un context en què, paradoxes de la vida, des de fa temps hi ha certa tendència a publicar textos infantils i juvenils que segueixen uns paràmetres força rígids –no sempre ni en tots els casos, és clar–, segurament en un intent de donar al llibre una funcionalitat sovint innecessària, cal recuperar, ara més que mai, Gianni Rodari (Omegna, 1920 – Roma, 1980). Aquest any 2020 se celebra el centenari del seu naixement, l’excusa perfecta per revisar tot el pensament que ens va deixar, que va canviar el rumb de la història de la literatura per a infants i joves i, per extensió, la pedagogia. Si haguéssim de sintetitzar el sentit de l’obra rodariana, podríem dir que és un espai en el qual, a través del joc literari, es pot experimentar la infinitat de possibilitats de la imaginació i la fantasia, i, a més, en aquest espai descobrim valors essencials, com el fet d’acceptar la diversitat o rebutjar l’egoisme. I tot això s’aplicava a l’escola, considerada un lloc d’integració i solidaritat.

En plena celebració, doncs, dediquem el n. 91 de Faristol a Gianni Rodari, com no podia ser d’una altra manera. Hem tingut la sort de poder disposar del discurs que va fer en rebre el Premi Hans Christian Andersen, el 1970, un text que mostrem aquí i que és la millor entrada, en aquests pàgines, al món rodarià. En primer lloc, ens ha semblat interessant descriure i conèixer el seu univers (literari i personal) des del context italià, i, seguidament, aprofundir en el vessant pedagògic, considerant la importància que té en ell, així com la bona rebuda del seu pensament a les aules catalanes, ja als anys setanta. Per això, també oferim dues activitats per treballar l’obra amb els infants. D’altra banda, a casa nostra gaudim de traduccions magnífiques dels llibres de Rodari, com la que feu Pau Vidal de Tirallongues del cel i la terra, el qual en parla en un article. I arribats en aquest punt, ens preguntem de quina manera els llibres de l’italià van influir en la creació catalana: llegiu-vos l’escrit de Miquel Obiols, rodarià per excel·lència. Per acabar, entrevistem alguns il·lustradors que han dibuixat Rodari perquè ens n’expliquin l’experiència; també ens agrada conèixer la seva mirada.

Reflexions al voltant de Gianni Rodari a banda, el passat febrer ens va deixar Josep Maria Aloy, per la qual cosa creiem que cal concloure aquest número amb un breu homenatge a Aloy com a divulgador de LIJ i escriptor de referència en terres catalanes. En record del seu llegat, us desitgem una bona lectura.