El cranc ermità

L’adaptació al català d’Albert Jané se’ns presenta en forma de faula, una al·legoria del «perdó» i «la importància d’ajudar els altres». Un cranc viu dins una llauna de pèsols, és antipàtic i egoista i mai no ajuda ningú, fins que un dia, serà ell qui ho necessitarà. L’autor usa els seus coneixements en biologia per extrapolar la necessitat real del cranc ermità (que, en no tenir una closca dura, s’ha de protegir per sobreviure en una closca de crustaci buida que anirà canviant a mesura que creixi) en una història inventada. El títol juga amb el doble sentit de la paraula ermità; per una part es refereix a una tipologia de crancs, i per l’altra descriu la característica d’aquest cranc. S’hauria de buscar en aquesta dualitat l’explicació de la llicència que es pren l’adaptació en mantenir el títol de la versió castellana, tot i que el nom correcte en català d’aquesta espècie és «bernat ermità».
El conte encadenat, l’estructura senzilla i el vocabulari planer, expressat amb tipografia gran i clara, el fan ideal per als primers lectors.
A més, el llibre també permet fer una lectura paral·lela a través de les il·lustracions que acompanyen seqüencialment el text, lectura que l’acostarà als que encara no saben llegir.