Postals en sèpia

Cinc anys després del seu darrer viatge a Eivissa, un estiu que va coincidir amb la mort del seu amic estimat; la rebel·lia d’una germana gran desorientada; un amor incipient; la separació dels pares… l’Eric, assegut de nou damunt la sorra eivissenca, reviu amb intensitat aquelles vacances, intenta explicar-se en què a partir d’aquells esdeveniments va canviar-li la vida i conclou les seves evocacions fent un repàs a l’actualitat de tots els protagonistes, comptant-s’hi ell mateix.
La novel·la passa de la descripció de situacions poc definides i inacabades: amb quina finalitat la mare es posa a arranjar com una descosida el garatge o a organitzar un «perdut» pícnic a la platja; la nul·la credibilitat i desconeixement del protagonista de les persones i l’espai que suposadament l’han acompanyat durant molts estius… a moments narrats amb realisme i bon pols: l’actitud del pare enfront de la mort de l’Albert i davant els sentiments que manifesta l’Eric, o el colofó de la història on totes les coses es posen a lloc.
Una novel·la irregular i tal vegada de construcció precipitada.