Bacigalopi i el cas del conte que no ha acabat

L’investigador Bacigalopi –confesso que em sorprèn un nom tan peculiar, tot i que aquest ja és el tercer volum de la sèrie– té un cas molt especial: els personatges femenins dels contes populars (Blancaneu, la Bella Dorment, etc.) el criden perquè un misteriós emmascarat interfereix en les seves vides, que ara són modernes i alliberades del pes de la tradició. Bacigalopi lliga caps i descobreix que aquest marmanyer és el Príncep Blau, que es considera bandejat de les noves versions dels contes.

La idea de capgirar el rol de les  princeses o personatges femenins dels contes és molt i molt freqüent en la LIJ actual. També ho és fer una amalgama d’històries de manera que en un mateix relat hi surtin barrejats diversos personatges. En aquest cas, la idea del príncep buscant la seva pròpia identitat –que tampoc no és cap novetat– està ben resolta i segur que divertirà als lectors. Tanmateix, caldria reflexionar sobre l’allau de reescriptures iròniques o ideològiques de la rondallística, quan els nens gairebé ja no en coneixen les versions tradicionals. Les il·lustracions, molt acolorides, combinen els trets habituals dels personatges amb entorns moderns i seran ben acceptades pels lectors.