En què somiava l’os?

La dificultat de mostrar el camí de la poesia als infants depèn tant del nivell de complexitat del contingut com de les capacitats dels petits lectors. Segons les definicions normatives, la poesia és una manera d’expressar els sentiments o l’espiritualitat pròpia, en vers o en prosa, cercant sempre la bellesa. Els lectors adults podríem debatre-ho i arribar o no a un consens, ja que cadascú té una visió personal, però, i els infants?

A En què somiava l’os?, partim del moment en què l’Ona, una nena asseguda a un banc, rep la visita d’un os. La bèstia li explica que s’ha escapat d’un circ gràcies a un pallasso que recitava versos a les nits i que per aquest motiu vol ser poeta. L’Ona l’ajuda a aprendre què és la poesia visitant una biblioteca, una llibreria i demanant el parer a un poeta. Després d’adonar-se que «saber» què és la poesia i escriure’n són coses diferents, emprenen un camí que els portarà a entorns més naturals i evocadors, tot i que no prou per estimular la creativitat de l’os. Finalment, arriben a l’espai adequat i s’acomiaden, i cadascú torna al seu hàbitat natural.

Sí, la poesia és el tema principal, però, com es trasllada al lector? Sense versos ni recursos literaris evidents, el text no ofereix una explicació clara, objectiu que potser assoliria un llibre informatiu, per exemple. Albert Asensio opta per la subtilesa i tracta el tema de forma implícita, especialment al final, quan el text va perdent significança per traslladar-la a unes imatges idealitzades, on potser es vol fer entendre que la poesia és en la mateixa existència o en els petits detalls de la vida. El meu dubte és si aquesta subtilesa s’adequa al nivell lector i vital dels més petits o si acaba sent una recreació adulta una mica estereotipada.