Murdo. Una investigació postal esbojarrada

El ieti més creatiu, que va ser guardonat amb el Premi Andersen i l’Strega Ragazze e Ragazzi pel seu llibre de somnis impossibles (Librooks, 2023), torna en una esbojarrada investigació epistolar que es diferencia del primer volum pel fet de resseguir una història amb inici i final, sense deixar de banda la poesia i l’encís de les il·lustracions d’Éva Offredo.

En aquesta ocasió, en Murdo decideix escriure cartes que combinen destinataris d’allò més originals —la bústia, la màgia, l’«ací», el Blau…— amb altres escrites als seus amics, totes perlades de picades d’ullet al títol anterior. Algunes són enviades a través del vent, però d’altres les recull un misteriós carter que demana a en Murdo restar anònim. La curiositat del ieti és massa temptadora, de manera que amb l’ajuda del cuc Sherlock X se’ns esperona a descobrir qui hi ha darrere de la firma del carter I.

El joc es completa amb un mapa, algunes pàgines que conviden a fotocopiar i retallar els sospitosos i les pistes, dues trucades molt especials i algunes invitacions. Les possibilitats d’extensió d’aquest llibre són un tresor per a tota ment inquieta que es dediqui a la mediació literària i no es tarda a caure rendit per la riquesa de molts passatges, bellament traduïts per Ester Gómez.

Ara bé, la lògica detectivesca pot resultar problemàtica en alguns punts (alerta espòiler!): per resoldre l’enigma només ens són útils dues premisses: que el nom del personatge comença per «I» i que no pot cabre dins de la bústia. En aquest sentit, necessitem els retrats dels sospitosos, però cap de les altres pistes sembla possibilitar-nos fer inferències. El lector haurà d’optar únicament per descartar els amics del ieti a través de les cartes, fins a trobar qui no apareix en cap correspondència ni es dibuixa en el paisatge. Per altra banda, el carter és el Iac, però als retrats dels sospitosos el seu nom és Ladislau-Manel; només al llistat d’en Sherlock X se’ns menciona, entre parèntesis i de passada, el nom del tipus d’animal (amb el qual la majoria d’infants no estan familiaritzats). Les pistes reals són tan petites que es corre el risc de sentir-se estafat.

Sorprèn molt que les il·lustracions, tan profuses, no s’utilitzin per amagar pistes visuals més clares. L’única il·lustració que en conté una obertament la trobem al final, en una muntanya nevada en la qual es marca una «Y». La paraula anglesa per designar «Iac» és «Yak» i, s’entén, no s’ha pogut modificar la imatge perquè correspongués amb la traducció catalana. Tot plegat fa que la investigació pugui resultar complexa en el millor dels casos (i si és així el repte serà un bon al·licient) i confusa en el pitjor.

L’edició, molt acurada, ens ofereix un llibre de dimensions més grans que el primer volum, on gaudir plenament de les imatges.

Àlbum i altres relats il·lustratsLlibre-jocDetectius i policiesLlibres que experimenten amb la imatge