Refugia’m

Jacqueline Woodson és una autora reconeguda als Estats Units amb premis com el National Book Award o la medalla Hans Christian Andersen. L’editorial Sembra aposta per la publicació de la seva obra, com ho va fer en el seu moment amb Jason Reynolds, amb qui trobem semblances de temàtica i estil. Com ell, Woodson ambienta la novel·la en un barri novaiorquès i explica la vida d’infants que han de conviure amb circumstàncies adverses.

En aquest cas, la narradora és la Haley, una noia afroamericana d’onze anys a qui posen en una classe per a nois i noies amb problemes d’aprenentatge, juntament amb la seva amiga de tota la vida i quatre nois més. Aviat la seva mestra els proposa una experiència que els incomoda: tancar-se sols en una aula per parlar del que necessitin. En el moment en què la Haley treu una gravadora, es trenca el silenci i cadascú explica les seves experiències, tan dures com per exemple deportacions, agressions físiques o discriminació racial.

El primer que crida l’atenció d’aquesta obra és el títol, que en la traducció al català utilitza el pronom d’una manera gens habitual, referint-se a fer costat als altres i protegir-los. La vida que tenen els protagonistes no és fàcil, i s’hi afegeix el fet de ser considerats acadèmicament diferents. Dotats d’una sensibilitat singular, els protagonistes acaben transformant aquesta diferència en una possibilitat de ser especials.

Refugia’m és una obra de les que probablement recordarem personatges i escenes al cap del temps. Tot i el dramatisme d’algunes de les històries, es tracta d’una novel·la tendra, emotiva i plena d’optimisme. A més a més, hi trobem valors inherents com l’amistat o la importància de la família. L’estructura de la novel·la ajuda a mantenir l’interès, amb un inici que anticipa el final sense deixar-lo veure del tot i una narració pausada que permet copsar molt bé els fets i les implicacions emocionals dels personatges, els quals no queden equilibrats del tot, però són entranyables i propers al lector. El seu punt de vista serveix per acostar-nos a les veritats fonamentals de l’existència, tot i que la innocència dels seus pensaments no és del tot creïble en algun moment.

Narrativa