La didàctica i la poesia infantil i juvenil en la formació inicial de mestres

En el marc dels projectes de recerca ARMIF els professors de la Universitat de Lleida Moisès Selfa i Enric Falguera han coordinat aquest interessant volum entorn de la didàctica de la poesia infantil i juvenil en la formació inicial de mestres. No feu cas del títol pensant que només és útil per a mestres en formació, ja que en són destinataris tots aquells mediadors que fan ús de la poesia per potenciar l’art de la lectura.

El primer bloc presenta, a partir d’una trentena de títols d’autors contemporanis de la poesia catalana de la darrera dècada, una anàlisi profunda de les publicacions tot destacant el bon moment que viu la poesia per a infants i la diversitat i qualitat de les publicacions. En el segon bloc es desgrana l’obra de tres poetes de la literatura infantil: Miquel Desclot, Josep M. Sala-Valldaura i Lola Casas. I finalment, el llibre es clou amb dos articles que mostren algunes didàctiques de dinamització de textos poètics posades en pràctica a les aules, narrades per professores de la Universitat de Vic i de la Universitat de Girona. Aquestes darreres experiències ens mostren com teoria i realitat es poden donar la mà i, tot oferint un relat pautat, portar bones experiències de difusió i promoció de la poesia a l’escola.

Sabem que són pocs els estudis d’anàlisi de la nostra poesia, massa vegades oblidada en el món de la mediació lectora, per això destaquem especialment aquest volum, que esdevindrà un referent perquè ens fa recórrer el camí de la teoria a la pràctica amb facilitat, un camí tantes vegades mancat d’algunes baules que els connectin. Selfa i Falguera ens ofereixen un bon capítol introductori, d’un rigor acadèmic exemplar, que desemboca en tres articles d’estructura diversa: a Miquel Desclot de ben segur que li abellirà llegir l’anàlisi a la menuda que fan de tota la seva obra; ens conviden a descobrir l’obra de Sala-Valldaura destinada a lectors més primerencs; per acabar amb Lola Casas. La dificultat d’aquesta darrera autora rau en l’anàlisi de la seva obra tan extensa —un títol l’any!—, però es descriu fil per randa. Hi trobem, però, a faltar Joana Raspall, tal com diu el mateix Josep Camps (p. 39) en aquest mateix llibre: «Tres noms sobresurten, a parer nostre, entre els que han contribuït a dignificar el gènere: Joana Raspall, Josep M. Sala-Valldaura i Miquel Desclot».

I ja que parlem de publicació excepcional, especialment si fem una mirada retroactiva a tot el que s’ha publicat fins a aquest moment, el llibre ens ha deixat amb gana. Amb ganes de conèixer més experiències que, contades amb la mirada del mestre o de la mestra que està a classe, de ben segur servirien d’inspiració a tots aquells que estimem la poesia.