El Llorenç i l’Àngels compartien la passió i el compromís per les mateixes coses: els infants, la literatura, l’educació, la llengua i l’oralitat.
El mestre i contacontes Llorenç Giménez va morir el divendres 30 d’agost a València a causa d’un càncer contra el qual lluitava els darrers anys.
Va ser un dels fundadors de l’Escola Gavina, un dels motors de la renovació pedagògica de l’escola valenciana i de la introducció del català a les aules. L’any 1996 va decidir de dedicar-se completament a l’ofici de contacontes i a l’escriptura de literatura infantil, publicant una dotzena de títolsde llegendes, endevinalles i acudits.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre el premi Empar de Lanuza de literatura infantil, el de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil i el de l’Associació de Biblioteques Valencianes, va difondre i promoure la figura del rondallaire i va contribuir a la recuperació del patrimoni oral i popular valencià.
Us enllacem un vídeo on el podreu sentir contant, que és segur la millor manera de recordar-lo:
Àngels Ollé, pedagoga i escriptora de literatura infantil, va escriure per al Diccionari d’Autors i Autores de Literatura Infantil i Juvenil:
“Vaig néixer a l’estiu i en temps de guerra- 3 d’agost del 37- a Sant Sadurní d’Anoia, però als nou anys vaig anar a viure a Barcelona per estudiar. A la universitat vaig fer Filosofia i Lletres. Visc a Reus des del 1963, hi tinc els fills, els nets i molts records.
La meva feina ha estat sempre intentar ensenyar i també intentar escriure. Ara ensenyo futurs mestres i continuo escrivint per als infants. Com a escriptora m’agrada recordar els meus començaments amb l’editorial La Galera, l’honor de tenir un Serra d’Or i els ulls de sorpresa i afecte d’alguns joves quan em relacionen amb els seus primers llibres de lectura.”
Ahir, diumenge 1 de setembre va morir a Reus. Amb el mateix afecte que els seus lectors la recordarem sempre nosaltres. L’Àngels va liderar el moviment de renovació pedagògica de l’escola catalana i impulsà la fundació de l’escola Mowgli de Reus, la primera escola de la ciutat que va fer l’ensenyament mixt i en català, oberta a totes les creences. Vinculada també a l’Escola Talitha, va col·laborar en nombroses ocasions amb l’Andreu Dòria i la Marta Mata.
La seva obra com a autora de literatura infantil és extensa, va esdevenir un referent per a tota una generació de lectors i és fonamental per entendre la història de la literatura infantil de casa nostra i concretament la d’aquella que va contribuir d’una forma especial a la normalització de la català, a les llars i a les escoles.
A banda dels seus títols per a infants va escriure publicacions dedicades a la didàctica de la llengua i a la literatura, va ser professora a la URV, i va contribuir a la renovació pedagògica i a la formació de professionals de la docència. El 1994 va rebre el premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil per l’obra Un conte sense cap ni peus, il·lustrat per Imma Pla. Vinculada també amb l’Associació de mestres Rosa Sensat, va promoure el projecte MARC Mestre Àvies Recuperadores de Contes.
A Faristol, Fina Rifà, que va il·lustrar un dels primers llibres de l’Àngels amb La Galera, ens parla dels seus inicis. Ho fa en un article que revisa alguns dels seus primers títols, il·lustrats per Pilarín Bayés, Antoni Bassó, M Lluïsa Jover i Bartomeu Massó. Concretament: Tres avions amics, El vaixell bromista, El meu pardal, Tula, la tortuga i Brillant, El tren que va salvar una vaca.
https://www.clijcat.cat/faristol/descargas/78/7_78.pdf
A tots dos, gràcies per tant!
