Miscel·lània

SOBRE LA NOVEL·LA GRÀFICA I ALTRES HISTÒRIES.

Olalla Hernández Ranz

Lectura menor, adreçada només al públic juvenil, escassetat textual, limitada gamma cromàtica… Tot això i més, malauradament, és el que podem escoltar sovint quan es parla de la novel·la gràfica, l’evolució natural i intel·lectual del que seria el còmic o les tires còmiques. La novel·la gràfica, terme que va utilitzar per primer com Hill Eisner, un dels seus reputats autors, té unes particularitats narratives pròpies (el·lipsi, metàfores visuals, referències metaficcionals, ús significatiu del color…) que la fan singular i tan rica com ho pots ser qualsevol obra literària. Des del seus inicis, la novel·la gràfica ha fet triomfar grans autors tant als EUA com a Europa o al Japó, amb formats, estils i tècniques ben diferents, i hi ha casos concrets, com ara Miller (Sin City, 300) o Marjane Satrapl (Persépolis), que han aconseguit, amb l’ajuda de les adaptacions al cinema, posar les seves obres en boca de tothom. Un mitjà com qualsevol altre, doncs, que ens proporciona el plaer de gaudir i aprendre a través de la ficció.

Descàrrega en pdf