Números

Ara és l’hora segadors!

Sembla que la lectura i la literatura infantil i juvenil estan de moda. Feia molt de temps que no havien mogut tanta gent i aconseguit tant de ressò en el nostre país: especials en els principals diaris del país (El Periódico, La Vanguardia, El Punt, premsa gratuïta…); programes a l’entorn de la lectura i els llibres infantils a TV3, a BTV i a altres canals; nous segells editorials que aposten per l’àlbum il·lustrat; escoles d’il·lustració que aporten any rere any futurs talents; cursos i cursets a l’entorn de l’ofici d’escriure per a nens i nenes; màsters universitaris, diplomes i cursos especialitzats de diferent grau per a l’aprenentatge de la dinamització lectora; programes municipals i nacionals per promoure la lectura entre els més petits; construcció d’una extensa xarxa de biblioteques escolars (tot i que amb algunes mancances importants); obertura de biblioteques on la secció infantil ocupa un espai destacable; noves llibreries especialitzades; augments de la facturació en aquest gènere literari, per damunt de les «altres» literatures, etc. És a dir, un miratge si ens col·loquem no ja a cinquanta anys enrere sinó tan sols a un parell de dècades vista. Però tot això no ha sorgit per generació espontània, sinó per la intensa i constant tasca de molts professionals que, a vegades amb més voluntat que no pas suport econòmic, fa temps van creure i apostar per la literatura per a infants i joves. Algú els menystenia, els prenia per bojos utòpics, però el present ha demostrat que la feina es feia, i es feia bé.
Però una literatura que ha d’oferir als nostres futurs ciutadans una de les claus bàsiques per obrir les portes del món, tots plegats l’hem de vigilar perquè, com ha passat tantes vegades, no pateixi la síndrome de les accelerades de cavall i les frenades de burro. Per això, per mantenir la flama encesa, cal continuar fent de corcó i burxar les institucions públiques i per extensió tota la societat perquè segueixin en la seva tasca de protegir i donar suport a les iniciatives d’un entramat social il·lusionat i amb ganes de fer coses. És per això que cal seguir, sense defallir i, com diu l’himne: empunyar l’eina i si cal segar cadenes. Que encara en queden. I si algú se sent que les cames li fan figa, que no oblidi que en l’horitzó sempre pot esperar-lo un jove lector que desitja que l’ajudem i el guiem vers el plaent goig de la lectura. Ara, demà i sempre és l’hora segadors!