La pel·lícula d’animació en stop-motion L’Olívia i el terratrèmol invisible, dirigida per Irene Iborra i adaptació de la novel·la La pel·lícula de la vida de Maite Carranza, continua sumant reconeixements i es consolida com un dels títols més destacats del cinema d’animació europeu recent.
El film va tancar el 2025 amb un notable palmarès internacional, després de rebre el Premi Gan al Festival d’Annecy, el Premi del Festival Ale-Kino a Polònia i el guardó Mi Primer Festival a Espanya. El 2026 s’ha iniciat amb noves fites: la pel·lícula ha estat nominada als Premis del Cinema Europeu (European Film Awards) —amb doble candidatura a millor pel·lícula europea i millor film d’animació—, als Premis Gaudí a millor film d’animació i als Premis Goya, també en la categoria de millor pel·lícula d’animació.
El primer d’aquests certàmens ja s’ha celebrat. Els Premis del Cinema Europeu, que l’Acadèmia Europea del Cinema lliura anualment des de 1988, van tenir lloc a Berlín el dissabte 17 de gener, amb l’assistència de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar. L’Olívia i el terratrèmol invisible hi competia amb dues nominacions, una fita destacable per a una òpera prima, tot i que el premi a millor film d’animació va ser finalment per a la producció francesa Arco.
Estrenada als cinemes catalans el passat mes de novembre, L’Olívia i el terratrèmol invisible és el primer llargmetratge català realitzat íntegrament en stop-motion. La pel·lícula narra, amb sensibilitat i imaginació, la història de l’Olívia, la seva mare Íngrid i el seu germà Tim, que després de ser desnonats han de refer la seva vida en un barri de la perifèria de Barcelona. El film aborda la pobresa i la precarietat des de la mirada innocent d’una nena i reivindica la solidaritat i la comunitat com a eines per resistir els “terratrèmols” vitals.
