La idea que els joves no llegeixen continua arrelada en el discurs social, però dos estudis recents —el Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2025 (elaborat per Conecta per a la FGEE) i l’estudi exploratori Prácticas y percepciones de lectura en adolescentes y jóvenes (elaborat per PezLinterna, impulsat per l’OEI i el CERLALC) ofereixen una imatge molt més complexa, diversa i matisada del vincle entre joventut i lectura.
Segons el Baròmetre 2025, la lectura per oci continua creixent i ho fa especialment entre els joves: el 76,9 % de la població d’entre 14 i 24 anys es declara lectora en el seu temps lliure, el percentatge més alt de tots els trams d’edat. Aquestes dades consoliden una tendència iniciada durant la pandèmia i desmenteixen, un cop més, el tòpic que associa joventut amb desafecció lectora.
Ara bé, l’estudi de PezLinterna, basat en gairebé 3.000 enquestes a joves d’entre 10 i 22 anys de més de quinze països, aporta una clau fonamental per entendre aquestes xifres: què vol dir “llegir” per als joves avui. El treball no es limita a comptar lectors, sinó que explora com es construeix la identitat lectora, quins formats es reconeixen com a lectura i quines condicions permeten —o dificulten— que aquest hàbit es mantingui.
En aquest sentit, mentre el Baròmetre mostra que el 76,9 % dels joves llegeix llibres en el seu temps lliure, l’estudi exploratori de PezLinterna revela que només el 48,99 % dels joves inclou la lectura de manera recurrent en el seu oci, sovint combinada amb xarxes socials, vida familiar o amistats. La lectura, doncs, rarament és una activitat exclusiva: conviu amb altres pràctiques culturals i digitals en un ecosistema d’atenció fragmentada.
Tots dos estudis coincideixen a assenyalar la importància dels primers anys lectors i de l’acompanyament. El Baròmetre destaca que el 77 % de les famílies llegeix amb infants menors de 6 anys, i que la lectura es manté relativament estable fins a l’adolescència. L’estudi de PezLinterna, per la seva banda, mostra com aquest vincle pot esdevenir fràgil si la lectura queda reduïda a l’obligació escolar o si les propostes no connecten amb els interessos juvenils: gairebé la meitat dels joves considera que les lectures obligatòries no els interpel·len.
Un altre punt de trobada és el paper dels formats no tradicionals. El Baròmetre assenyala el fort creixement de la lectura de còmic, que ja arriba al 14,3 % de la població i es consolida com a porta d’entrada a la lectura entre infants i joves. Aquesta dada dialoga amb la mirada de PezLinterna, que defensa ampliar la noció de lectura més enllà del llibre imprès i reconèixer la convivència entre paper, pantalles, lectura digital i pràctiques híbrides. De fet, tot i que la majoria de joves afirma preferir el paper, més del 90 % llegeix habitualment en dispositius digitals, especialment en el telèfon mòbil.
Les dues investigacions també posen sobre la taula desigualtats persistents. L’estudi exploratori identifica diferències de gènere clares: les dones presenten una relació més sostinguda amb la lectura per plaer, mentre que entre els homes pesa més la identitat de “poc lector” o “no lector”, especialment quan la lectura s’associa només a l’escola. A això s’hi afegeixen condicionants materials (temps, soroll, cures, treball precoç) que expliquen per què l’interès no sempre es tradueix en pràctica.
Pel que fa a les biblioteques, les dades també convergeixen: el Baròmetre situa l’assistència en el 29,8 % de la població, amb una valoració molt positiva, mentre que l’estudi de PezLinterna indica que només un 30,71 % dels joves utilitza la biblioteca del seu municipi. Un senyal clar que aquests espais continuen sent clau, però que necessiten reforçar el seu paper com a llocs atractius, accessibles i significatius per al jovent.
En conjunt, els dos estudis apunten cap a una mateixa conclusió: no n’hi ha prou amb afirmar que els joves llegeixen o no llegeixen. Cal entendre com, què, quan i en quines condicions ho fan. Les dades confirmen que l’hàbit lector existeix i creix, però també que és fràgil si no s’acompanya amb polítiques educatives i culturals que garanteixin accés, mediació, diversitat de formats i reconeixement de les pràctiques juvenils. Assumir els joves com a agents culturals actius, amb veu pròpia, esdevé així una condició imprescindible per sostenir la lectura al llarg del temps.
Consulteu l’estudi complet del Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2025
Consulteu l’estudi compet de Prácticas y percepciones de lectura en adolescentes y jóvenes
